Psicologia del desenvolupament infantil

Què es la psicologia del desenvolupament? Doncs, la psicologia del desenvolupament estudia els canvis des del moment de la gestació fins a la mort d’un individu. Canvis que poden ser determinats o condicionats per la cultura, els costums, o les creences de cada individu. En la maduresa de cada individu aquests canvis acaben formant una estructura determinada, que és el resultat de la pròpiadinàmica o desencadenats per les interaccions que ha tingut l’individu amb el seu propi medi. És molt normal, doncs, que l’individu durant la seva formació estructural, experimenti disfuncionalitats, és a dir, desacords de les estructures internes, els desacords s’experimenten a nivell intern, amb el desenvolupament del metabolisme, un exemple seria, el pas de l’adolescència a la maduresa, on es denotaun comportament de l’individu poc fluid, una causa d’aquest comportament podria ser el desenvolupament dels axons que milloren gradualment el seu aïllament de mielina (substància grassa i matèria blanca del cervell). De manera gradual, doncs, la velocitat de transmissió dels axons pot acabar sent multiplicada per cent. Cal a dir, que la formació estructural de l’individu també segurament téinfluència de les pertorbacions que venen del medi, i que en elles mateixes no contenen l’especificació dels efectes que causen en l’individu, sinó l’estructura del mateix individu la que els determina. El què si que es pot especificar és que la capacitat de raonament i pensament es desenvolupen gràcies diversos factors del medi ambient, com per exemple, els nostres progenitors, les pròpiesinteraccions amb el medi i les possibles pertorbacions que en puguin sorgir, l’acumulació d’experiència, etc. Sempre es desenvoluparan a diferents nivells i ritmes per cadascun dels individus.

Una bona òptica per apreciar els ambients on es desenvolupa un individu és el model ecològic del desenvolupament de Bronfenbrenner (1987). El qual percep l’ambient, com un conjunt d’estructures seriades iestructures en diferents nivells, els quals estan entrellaçats entre ells. El Microsistema constitueix el nivell més elemental en el que es desenvolupa l’individu, la seva família. El següent nivell, és el Mesosistema, que compren les interrelacions de dos o més entorns en els quals l’individu en desenvolupament i participa de forma activa. Després vindria l’Exosistema, que integren l’individu en elscontexts més amplis d’una manera passiva. Finalment, el Macrosistema, el qual configura l’individu en la cultura on es desenvolupa, i tots els individus de la seva societat. Bronfrenbrenner argumenta que, la capacitat de la formació d’un sistema depèn directament, de l’existència de les interconnexions entre el mateix sistema i els altres sistemes. Com ja s’ha esmentat, tots els nivells del modelecològic proposat, tenen una interdependència, i per tant, es requereix d’una participació conjunta dels diferents contexts per assegurar que entre ells hi hagi una intercomunicació.

L‘ontogènia s’encarrega de l’estudi del desenvolupament d’un organisme, des del moment de la seva gènesis fins la seva mort. Tenint en compte, els diferents canvis estructurals que pot arribar a tenir l’organisme enmoments determinats, tan des de la seva dinàmica interna com els canvis desencadenats per les interaccions del seu propi medi. L’ontogènia és estudiada des del camp de la biologia del desenvolupament. En el cas de l’ésser humà, l’ontogènia estudia a part de la seva gènesis i la seva mort, les transicions de la infància, l’adolescència, la maduresa i la bellesa. Els processos de desenvolupament, són elfruit de la interacció dinàmica entre l’individu, les seves experiències personals, i el món que l’envolta.

Crec adient, fer un petit encís, per comentar la metàfora de la vall de Wellington, la qual, arriba a la conclusió que la ment humana està preparada i dissenyada biològicament, per afrontar una sèrie de canvis al llarg del seu transcurs, encara que hi hagi adversitats. Així com el...