Psicologia Desarrollo

Dianel Levinson
En l’ Universitat de Yale Daniel Levinson va estudiar el curs de la vida com una seqüència de períodes de desenvolupament. El cicle vital es divideix en una sèrie d’ èpoques, cadauna d’ entre 20 i 25 anys. Etapes:
4ª Època de Levinson: Maduresa tardia, va dels 60 als 80 anys. En algun moment dels 60 comencem a desplaçar-nos del centre de la societat, ja no tenim gransresponsabilitats, no ens sentim tan obligats a fer el tipus de treball que fèiem abans, tenim la possibilitat de gaudir més de la vida, de més estona de oci, tot i això també correm el risc de sentir-nosinsignificants.
També esmenta l'última fase, la vellesa (a partir dels 80 anys), però no explica la seva estructura.

Atchley
Un gran nombre de persones abandona el seu entorni responsabilitats laborals a una edat legalment determinada, per iniciar una nova etapa vital com jubilats.
Atchley (1975) va formular un model explicatiu de com les persones afronten el procés d’adaptació a lajubilació. Aquesta adaptació es produeix en diverses fases:
Primera fase – Fase adaptativa (pre jubilació): es caracteritza per fantasies anticipatòries que el treballador construeix sobre com serà la sevavida de jubilat estant encara en actiu.
Segona fase – Etapa de jubilació: s’inicia un cop s’ha fet efectiu el retir i es pot experimentar de tres maneres possibles:
Com un període d’ eufòria ialliberament associada a l’abandonament de les obligacions laborals (lluna de mel).
Continuïtat amb les activitats d’oci prèvies a les que se’ls dedica més temps.
Període de relax i descans associat al’abandonament de les obligacions laborals.
Tercera fase – Etapa de desencant: reflecteix un cert desengany, en comprovar que la realitat del dia a dia com a jubilat no es correspon amb lesfantasies que la persona havia tingut.
Quarta fase – Fase de reorientació: implica assumir i construir una visió més realista del que suposa la jubilació, abandonant progressivament tant les fantasies...