Psicologia Escolar

L’enfocament educacional- constructiu de l’assessorament psicopedagògic

La figura del psicopedagog i les funcions que se li han atorgat han anat variant molt al llarg dels anys i en funció de les concepcions del moment.

- El passat....
“El psicopedagogo es un desconocido y poderoso experto en niños difíciles quien, algunas semanas después de una petición de ayuda, desciende de algun lugarde lo alto con una caja de artilugios, realiza un test o dos con el infortunado niño y desaparece por donde vino a escribir un informe diagnóstico que, algunas semanas más tarde, permitirá pronunciar el juicio sobre el futuro académico del niño. Los psicopedagogos son percibidos como seres lejanos, individuos con escaso sentido del humor, que pueden comunicarse solamente con aquellos quecomprenden su jerga y que sospecha que los demás no hacen bien su papel como maestros o como padres” (citat per A. Marchesi[1])
Aquesta concepció correspon a un model clínic que a només està vigents en certs llocs molt concrets.
- Avui....
“el asesoramiento implica una verdadera actividad de cooperación o de trabajo conjunto entre asesorados e la definición y solución de problemas realcionadoscon la enseñanza y el aprendizaje o, en un sentido más general, con la educación...”
“un especialista en los procesos de asesoramiento, y pot lo tanto en saber diagnosticar el problema, ser capaz de crear un espacio de colaboración, poder proporcionar ayudas relevantes y consistentes para la intervención y estar en condiciones de supervisar ese proceso y de dar cuenta de los progresos y retrocesoscosechados, y de sus causas”
D’aquestes dues definicions se’n deriva la idea de que la feina de psicopedagog és anar
més enllà i saber analitzar els contextos.
D’altra banda, l’activitat d’assessorament psicopedagògic és una pràctica col·laborativa
que requereix compartir representacions de les feines entre assessors i assessorats.
Vertadera col·laboraciórequereix que tots els implicats comparteixin la mateixa definició del problema que s’ha d’abordar.
Promoure noves formes d’assessorament entre professors i assessors requereix conèixer les representacions que comparteixen i les que no.
Model educatiu constructiu/ model col·laboratiu versus model clínic- assistencial (Martín y Solé, 1990)

|Dimensions d’anàlisi dels modelsd’intervenció psicopedagògica|Pols de les dimesions |
|Concepció del desenvolupament humà |Mecanismes inter i intrapsicològics/ Mecanismes només |
| |intrapsicològics |

|Finalitat de la intervenció|De desenvolupament i preventiva/ remeial |
|Enfocament de la realitat |Sistèmic/ Lineal- causal |
|Relació de l’orientador |Simètrica i col·laborativa/ experta, directiva o asimètrica |
|Àmbits o destinataris de la intervenció|Indirecta/ directa |
|Organització de la intervenció |Preactiva/ activa |
|Localització dels recursos |Interna/ externa |

És també en funció de les concepcions de l’aprenentatge que elsassessors apliquen un model col·laboratiu o bé un model clínic, ja que aquesta concepció els defineix cap a un assessorament o un altre.
Les concepcions de l’aprenentatge són:
1. Teoria directa
Concep l’aprenentatge com una copia fidel de la realitat o del model presentat.
2. Teoria interpretativa
L’objectiu fonamental de l’aprenentatge és aconseguir fer còpies el més exactes possible de...