Psicologia social: Burnout docent

1. Petita referència teòrica de l'àmbit i apartat escollits
a) Psicologia social de l'educació
La psicologia social de l’educació va néixer a la dècada dels 60 i va ser definida per Chaters i Gage (1963) com la disciplina que estudia la interacció i els seus productes socials en el context de situacions i problemes educacionals.
La orientació psicosocial pretén aplicar els principispsicosocials als problemes educatius i tracta els temes que interessen al funcionament social dels individus i grups en l’ambient escolar. (Beltran, García-Alcañiz, Moraleda, Calleja i Santiuste, 1987)
La educació com a fenomen psicosocial està compost per dos processos psicosocials: el procés interpersonal i el grupal. A més, existeixen diverses variables psicosocials que cobren importància enl’educació: l’estil de lideratge del professor, el clima grup-classe, i les relacions interpersonals entre professors, apoderats i alumnes.

Al que fem referència en aquest cas, no està destinat a l’alumne i la problemàtica que pateix aquest en l’àmbit escolar, ja que el fracàs escolar és el actual principal problema en l’educació, sinó que treballen el burnout, o síndrome de desgast professional, en ladocència.

b) Burnout en la professió docent
 Concepte
El concepte de burnout està molt vinculat amb el terme de l’estrès. Per una banda, l’estrès és un procés psicofisiològic que sorgeix davant una situació on hi ha un desequilibri o una discrepància significativa entre les demandes externes o internes que rep una persona i els recursos adaptatius d’aquesta, mentre que per l’altra, el burnoutapareix com a conseqüència d’un estrès crònic i quotidià en les relacions personals que s’estableixen en el context laboral (Alarcón, Vaz i Guisado, 2001; Fernández-Puig, 2004; Gil-Monte, 2005; Longás Mayayo i Fernández-Puig, 2004).
El burnout es pot considerar com una possible resposta a l’impacte acumulatiu d’estrès, i mentre que l’estrès té efectes positius i negatius en la persona, el burnoutnomés en té de negatius (Alarcón, Vaz i Guisado, 2001; Fernández-Puig, 2004; Junta de Andalucía).
Els trets més característics que pateixen les persones amb burnout en l’àmbit laboral són l’esgotament emocional, amb una sensació de cansament i buidor; la deshumanització, relacionat amb un enduriment emocional cap els altres provocant així distanciament i falta d’empatia; i el sentimentd’eficiència reduïda, on la persona es sent ineficaç i incapaç de fer correctament la seva feina.

 El burnout o síndrome de desgast professional en la docència
Els docents, són una de les poblacions professionals que tenen un risc més elevat a patir aquesta síndrome.

Els factors causants del burnout en aquest àmbit són diversos. Botella del Cid, Longás Mayayo i Gómez Hinojosa (2007), separen lesdiferents causes en dos grups: per una banda, els factors socio-laborals, derivats més del context laboral i de les relacions que el docent estableix en aquest, i per altra, els factors psicològics, que tenen més a veure amb la part emocional i racional de la persona.
Com a factors socio-laborals podem considerar, entre d’altres, el conflicte del rol, els problemes de disciplina a classe i la manca deserveis de suport cap al mestre. Pel que fa als factors psicològics, els quals són de caire subjectiu i personal, podem destacar una construcció del self docent errònia, és a dir, crear expectatives exagerades, i identificar-se o veure’s com a un professor incompetent i professionalment insatisfet; un ús d’estratègies d’afrontament equivocades.
Tot i així, autors com Longás Mayayo iFernández-Puig (2004) expliquen que el tipus de personalitat del individu i l’experiència personal poden dur a la satisfacció laboral, o per contra, al desenvolupament de burnout. D’aquesta manera, està estretament relacionada la manera com el docent viu i entén el seu rol professional amb la possibilitat de que generi posteriorment, o no, la síndrome.
Segons Manassero (2001), un altre autor a...