Psicologia Social Pac 4

PAC 4: NORMES SOCIALS

Una norma implícita que he trobat a la pel·lícula es el fet de que tothom es parli de vostè, en aquella època era més usual parlar de vostè a tothom amb qui no tinguis una certa confiança, hàbit que avui dia molt poques persones mantenen. A l’actualitat parlem de vostè quan es tracta duna persona gran, o més gran que nosaltres o si es tracta d’un superior (feina), per lodemés acostumem a tutejar-nos.
Una norma explicita que he trobat es quan el membre nº 1 suggereix que tots seguin a la taula segons el número que hi tinguin assignat, suggeriment que tothom acata sense dir res, com a membres d’un jurat que tenen la responsabilitat de decidir sin envien a un nen de 18 anys a la cadira eléctrica o per el contrari li donen la llibertat.

Hi ha un moment de lapel·lícula, quan el membre nº 3 diu que es culpable i com a culpable s’ha de fregir a la cadira elèctrica, i el nº 8 li recrimina que no es objectiu amb el cas, que s’ho esta prenyen tot com una cosa personal, llavors en aquest moment el membre nº 3 perd els papers i fa un intent fallit de pegar-li (fallit perquè li agafen entre uns quants), aquí es on trenca la norma del diàleg, fet que fa que toscanviïn la percepció de la seva persona i vegin amb més claredat que realment s’ho pren com una cosa personal, a més d’acabar de convèncer de que no té la raó.

Un moment en el que es crea una norma es quan el membre del jurat nº 10, degut a tos els prejudicis que té envers la gent de barris més pobres (com l’acusat) comença a dir un munt de barbaritats, barbaritats que a cap membre del jurat liresulta agradable d’escoltar, a més que diu coses sense cap mena de sentit ni coherència. Llavors poc a poc li donen l’esquena, l’ignoren, i tos ells volen que sàpiga que li estan ignorant i que no volen escoltar res més d’ell. Aquest es dona conte i s'imposa el seu càstig seient sol en una petita taula que es troba a la mateixa situació, avergonyit, d’esquena a tos per a que no li vegin la cara,sap que només ha fet el ridícul.

INFLUÈNCIA

Inicialment hi percebem un munt d’actituds per part dels membres del jurat, des de passotisme (nº 7), de prejudicis (nº 10) d’interessos personals (nº 3), indiferència, unes actituds que no afavoreixen gens a deliberar sobre el cas. En candí ens hi trobem amb l’actitud del membre nº 8 que mostra una actitud més objectiva, s’intenta posar en el llocde l’acusat i reflexionar sobre tot el que acaben d’escoltar a la sala sobre els fets.
Ens hi trobem amb un candí d’actitud per part del membre nº 10 un home ple de prejudicis envers l’acusat, que li costa veure més enllà i cegat per els testimonis que ha escoltat a la sala, finalment acaba entrant en raó. És per el membre nº 8 i mitjançant el mètode de la comunicació persuasiva que es comencena despertar molts dubtes en alguns dels membres. El fet de que argumenti coherentment les seves respostes i reflexions, faci servir un to de veu firma, segur i amb confiança, el que crea que poc a poc tos els demés comencin a confiar en ell, i la veracitat de les recreacions que hi fa dels fets, són algunes de les coses que influeix per a que els demés, poc a poc, vagin canviant la seva actitud,A la pel·lícula la minoria durant tota l’acció es veu representada pel membre del jurat nº 8 i la majoria per la resta, tot i que es podria dir que els representants d’aquesta majoria son els membre nº 3 i el nº 10.
La minoria influeix per a que es produeixi un candí d’actitud per part de la majoria dels membres del jurat mitjançant la conversió, es a dir, com que no té poder només porintentar convèncer a la majoria. Intenta crear un conflicte obert, o poder reflexionar i desenvolupar els seus arguments amb l’objectiu de provocar un conflicte cognitiu entre els membres de la majoria i alhora permetre la visibilitat de la minoria. Utilitzen una postura de consistència, més concretament consistència sincrònica, postura que en el cas de la majoria es complicat de mantindre ja que té...