Psicologia social

Psicologia social

Quadern

de camp

INDEX
INDEX
Introduccio a la psicologia social.................................2
Psicologia social .........................................................6
Constructors de la psicologia social.............................9
Estapes de la psicologia social ..................................11
Lewin..................................................................... 12
Adaptació social.......................................................13
Escala Likent............................................................14
Positivisme..............................................................15
Orientacions teoriques ............................................16Psicoanalisi..............................................................16
Gestalt.....................................................................17
Cognitiva.................................................................18
Psicodinamica..........................................................19
Interaccionisme simbolic....................................................................20Percepcio..................................................................21
Asch.........................................................................26
Actituds...................................................................27
Atribucions .............................................................28

21 de septembre
Al iniciar la clase sens informà de que realitzariem unejercici per a coneixer-nosmillor. Inicialment debiem escriure en una fulla unes linies en les que ens identificarem mitjançant el nom, aficions lloc de procedència...
Quan varem concloure vam canviar la disposició de la classe fent un cercle , amb l´objectiu de que tots poguérem mirar a tots. A continuació intercanviàvem els nostres papers amb el company i era ell qui el llegiria en veu alta. Amb això definirem als demés ino patiriem tanta vergonya i lo cert esque si que va resultar en el meu cas . no vaig tindre vergonya ni alhora de alçarme i que em definiren ni alhora de definir a la meua companya.
Tambe vam comentar que havien altres metodes per a no tindre tanta vergonya, com posar-se unes ulleres grans de sol i parlar. Resulta curiós que quan tenim la cara tapada tenim meny vergonya , es una cosa extranya jaque la gent sap que eres tu i tu tambe saps que ells saben que eres tu , però d´alguna forma eliminar el contacte visual redueix la vergonya.
Unes anecdotes significants son que hui despres de 4 mesos ja conec a tots i recorde que en ixa clase em vaig fixar sobre tot en les persones que venien de llocs allunyats , els que tenien aficions similars a les meues, les persones de genere oposatatractives i els que varen dir coses que no m´esperaba. Com un xic que va dir que el que volia era traure un 10, en ixe moment vaig fer un prejudici d´eixa persona i li vaig atribuir trets que amb el pas de temps he anat desmentint.
La majoria dels estudis es van centrar en les dues primeres i avaluen la vergonya com una característica o una predisposició, prestant poca atenció a la vergonya deguda auna causa específica. La vergonya *internalizada es descriu com una "identitat basada en la vergonya" o una personalitat "lligada a la vergonya". Segons aquest concepte una persona que sofreix d'un grau important de vergonya *internalizada no només experimenta vergonya freqüentment en resposta a situacions específiques sinó que tendeix a tenir sentiments d'inferioritat i a *desvalorizarse com aconseqüència d'haver viscut situacions repetides de vergonya, sobretot durant la infantesa.

La propensió a sofrir vergonya és un concepte no clarament definit, s'utilitza per expressar tant la celeritat amb la qual algú podria experimentar vergonya, i per tant la freqüència amb la qual experimenta aquest sentiment, com també per expressar la intensitat amb la qual s'experimenta usualment aquesta...