Psicologia social
Per la psicologia social constuccionista el fracàs escolar no depèn d’un sol factor (psicològic, social, familiar...), sinó que dels diferents agents relacionats entre si.
El coneixement i la construcció de la identitat es forma durant tota la vida de les persones, a partir de la interacció entre elsindividus, el diàleg i l’anàlisi i on el llenguatge, la comunicació entre els éssers humans, és de vital importància perquè aquesta construcció sigui efectiva, tenint en compte també elmoment històric, social i cultural en el qual ens trobem i es desenvolupa.
Podem dir que el fracàs escolar comença en les males pràctiques de la escassa i/o nul•la comunicació entre elsdiferents agents socialitzadors com poden ser la família, l’escola i l’entorn social i cultural de l’alumne. Tenint en compte també la cultura específica del país en concret i el moment històricen el que ens trobem.
L’escola, com a pràctica social i part implicada important en la construcció del caràcter, pot esdevenir un agent que propiciï el fracàs escolar si no hi ha undiàleg i una interacció amb les altres parts o agents socialitzadors. L’escola ha d’aconseguir que els nens adquireixin valors, els ha de preparar per sortir al món exterior, que tinguin criteripropi i es puguin defensar de les adversitats que se li presentaran en la vida. Per tant l’escola és un dels puntals perquè aquesta identitat es consolidi, o no, i porti a l’alumne al’èxit, o al fracàs escolar per una manca de referents culturals. El paper de l’escola és essencial i ha de ser capaç de prevenir dificultats, reconduir situacions i millorar l’aprenentatge,mitjançant el discurs i la cooperació, juntament amb els altres agents socialitzadors, tal i com proposa la PSC no hi ha només un “culpable” en aquest fracàs escolar.
U.O.C. 2010/2011
Regístrate para leer el documento completo.