psicologia social

Psicologia social psicològica: se centra en l’endividu i ens els determinats innats de les conductes socials. Pren els fenòmens socials i els individus com a unitat d’anàlisi i estudia la conductasocial i l’impacte d’estímuls socials en els processos psicològics. L’aspecte social i psicològic tenen una relació d’exterioritat. Es relacionen però no són la mateixa cosa. Hi ha un límit decomençament i final entre elles.
Psicologia social sociològica: preocupada per les col•lectivitats humanes i pels determinants culturals de les conductes. Defineix la interacció entre els individus i ladimensió social. La dimensió social és la unitat de treball. Estudia les característiques de la vida col•lectiva i l’impacte en la determinació social de les persones. L’individu és un agent interpretatiuque produeix i reprodueix la seva realitat social mitjançant les seves interaccions quotidianes. La dimensió simbòlica i el significat són claus per entendre la relació entre l’aspecte psicològic isocial. Hi ha una relació d’interioritat i no es poden posar límits duna i de l’altra.
APORTACIONS TEÒRIQUES:
PSS:
- importa els significats: importància del significat que una persona li dóna a lescoses per a entendre la seva conducta en aquella situació.
- importància de la interacció social: els significats emergeixen de l’intercanvi de les persones. Amb la interacció dels altres interpretemla realitat.
- importància del caràcter actiu: nosaltres elaborem els significats, encara que per fer-ho sigui necessari la interacció amb els altres.
PSc:
- els termes els quals es compren elmón venen dels intercanvis socials. Relacions interpersonals.
- importància del llenguatge

Diferències entre aquestes tres aproximacions quan parlem de les actituds:
Psicologia social sociològica:(PSS): per a aquesta aproximació, dóna importància als significats que li donem a les coses, així com en el llenguatge i símbols. El fet de que les persones tinguin diferents actituds venen...