Psicologia Social
Páginas: 17 (4014 palabras)
Publicado: 1 de septiembre de 2014
Psicologia Social-Sociologia
Psicologia Social
Té per objecte comprendre i explicar de quina manera els pensaments, els sentiments i
les conductes dels éssers humans estan influenciats pels altres.
Sociologia
Estudia els problemes socials, el funcionament de les institucions socials, els grups socials, etc. La sociologia té com a objecte d’estudi el comportament dels humans com a ésserssocials.
Neurosociologia
L’home necessita “fer-se humà” aprenent i jugant amb els seus coetanis i amb això adquirint la percepció sensorial i la conducta motora, la emoció i els sentiments, la parla i la
cognició (Mora, 2001). Sense els altres, l’home malmet la seva naturalesa, perd el seu
pensament i la seva conducta més genuïna i simplement sucumbeix i embogeix.
L’home depèn més del seuentorn i menys dels seus gens. L’home necessita als demés
no sols durant la infància, l’adolescència o la joventut, sinó al llarg de tota la vida. Segons recents estudis, les persones ben adaptades socialment tendeixen a viure més i
amb menys malalties.
La Neurosociologia, en essència, és una aproximació a entendre els paràmetres que regeixen les interaccions socials basades en la lecturadels codis amb els que funciona el
cervell humà. A mesura que coneguem millor quines àrees i circuits del cervell són claus
per la cognició social (com per exemple, les molts i diferents àrees del còrtex prefrontal i
com aquestes han anat apareixent al llarg de l’evolució per a complir determinades funcions), arribarem a conèixer gran part de l’organització dels processos mentals que ens
agrupenen societat.
Les següents preguntes es troben entre els objectius de la Neurosociologia:
−
Què m’ha fer reaccionar així davant d’aquesta persona?
−
Quins mecanismes cerebrals ens agrupen darrera les idees, ja siguin per afinitat intellectual (colleccionisme, associacions humanístiques i científiques), polítiques, sexuals o religioses?
−
Què constitueix en el cervell aquest“ciment” emocional que ens agrupa a uns en
front d’uns altres en una mateixa societat?
−
Com opera el cervell per fer que ens agrupem?
−
Quins codis utilitza?
1
Psicologia Social-Sociologia
−
Per què agressió i no empatia?
La nostra observació de la conducta d’altres persones ens permet, gràcies al aprenentatge, guiar la nostra conducta social. Classifiquem a les persones,encara que sigui inconscientment, en interessants, agradables, atractives, avorrides, inspiradores de confiança o
de desconfiança, etc. Amb algunes persones hi entrem en franca i fàcil sintonia a través
del que s’anomena empatia. I a través d’aquesta sintonia creem petits grups socials que
operen com a individus com a individus socials.
Precisament de la empatia, uns dels fenòmenspsicològics més reconeguts en les transaccions socials humanes i de gran valor en aquestes relacions, se’n coneix ben poc de
quins són els seus pilars cerebrals. Si sabem que es tracta de sintonia allò que aproxima
unes persones a unes altres i que la primera impressió d’una primera trobada té un valor
inestimable.
La empatia descansa sobre les emocions, que clarament, tenen un paper important iessencial en qualsevol interacció social. De fet, les emocions són, en si mateixes, un llenguatge de comunicació.
Les emocions socials són reaccions que estan estretament unides a estímuls que impliquen valors i normes ètiques. Les conductes que es desvien d’aquests valors reforcen i
produeixen reaccions emocionals diferents.
La Neurociència comença a donar explicació de quines àrees del cervells’activen durant
les relacions socials humanes i mica en mica aprofundeix per conèixer com s’elabora
l’empatia; a més de la intencionalitat, la responsabilitat, la culpabilitat, etc.
La relació social humana és un fet extraordinàriament complex que comporta l’activitat
de multitud de processos en el cervell. Entre aquests, s’hi troba la percepció de les intencions dels altres, llurs...
Psicologia Social
Té per objecte comprendre i explicar de quina manera els pensaments, els sentiments i
les conductes dels éssers humans estan influenciats pels altres.
Sociologia
Estudia els problemes socials, el funcionament de les institucions socials, els grups socials, etc. La sociologia té com a objecte d’estudi el comportament dels humans com a ésserssocials.
Neurosociologia
L’home necessita “fer-se humà” aprenent i jugant amb els seus coetanis i amb això adquirint la percepció sensorial i la conducta motora, la emoció i els sentiments, la parla i la
cognició (Mora, 2001). Sense els altres, l’home malmet la seva naturalesa, perd el seu
pensament i la seva conducta més genuïna i simplement sucumbeix i embogeix.
L’home depèn més del seuentorn i menys dels seus gens. L’home necessita als demés
no sols durant la infància, l’adolescència o la joventut, sinó al llarg de tota la vida. Segons recents estudis, les persones ben adaptades socialment tendeixen a viure més i
amb menys malalties.
La Neurosociologia, en essència, és una aproximació a entendre els paràmetres que regeixen les interaccions socials basades en la lecturadels codis amb els que funciona el
cervell humà. A mesura que coneguem millor quines àrees i circuits del cervell són claus
per la cognició social (com per exemple, les molts i diferents àrees del còrtex prefrontal i
com aquestes han anat apareixent al llarg de l’evolució per a complir determinades funcions), arribarem a conèixer gran part de l’organització dels processos mentals que ens
agrupenen societat.
Les següents preguntes es troben entre els objectius de la Neurosociologia:
−
Què m’ha fer reaccionar així davant d’aquesta persona?
−
Quins mecanismes cerebrals ens agrupen darrera les idees, ja siguin per afinitat intellectual (colleccionisme, associacions humanístiques i científiques), polítiques, sexuals o religioses?
−
Què constitueix en el cervell aquest“ciment” emocional que ens agrupa a uns en
front d’uns altres en una mateixa societat?
−
Com opera el cervell per fer que ens agrupem?
−
Quins codis utilitza?
1
Psicologia Social-Sociologia
−
Per què agressió i no empatia?
La nostra observació de la conducta d’altres persones ens permet, gràcies al aprenentatge, guiar la nostra conducta social. Classifiquem a les persones,encara que sigui inconscientment, en interessants, agradables, atractives, avorrides, inspiradores de confiança o
de desconfiança, etc. Amb algunes persones hi entrem en franca i fàcil sintonia a través
del que s’anomena empatia. I a través d’aquesta sintonia creem petits grups socials que
operen com a individus com a individus socials.
Precisament de la empatia, uns dels fenòmenspsicològics més reconeguts en les transaccions socials humanes i de gran valor en aquestes relacions, se’n coneix ben poc de
quins són els seus pilars cerebrals. Si sabem que es tracta de sintonia allò que aproxima
unes persones a unes altres i que la primera impressió d’una primera trobada té un valor
inestimable.
La empatia descansa sobre les emocions, que clarament, tenen un paper important iessencial en qualsevol interacció social. De fet, les emocions són, en si mateixes, un llenguatge de comunicació.
Les emocions socials són reaccions que estan estretament unides a estímuls que impliquen valors i normes ètiques. Les conductes que es desvien d’aquests valors reforcen i
produeixen reaccions emocionals diferents.
La Neurociència comença a donar explicació de quines àrees del cervells’activen durant
les relacions socials humanes i mica en mica aprofundeix per conèixer com s’elabora
l’empatia; a més de la intencionalitat, la responsabilitat, la culpabilitat, etc.
La relació social humana és un fet extraordinàriament complex que comporta l’activitat
de multitud de processos en el cervell. Entre aquests, s’hi troba la percepció de les intencions dels altres, llurs...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.