Psicologia Social
El grup social
Definició
La psicologia social defineix el grup com dues o més persones que comparteixen metes comuns, vinculades per pautes d'interacció social relativament estables i que perceben que en realitat formen part del grup dins un context social determinat. El grup és una totalitat en la qual els seus components interaccionen entre si permanentment: és un sistemai un procés al mateix temps.
Agrupació d'individus
Hi ha diferents motius que porten al ser humà a agrupar-se i formar part d'un determinat grup:
• Satisfer les necessitats psicològiques i socials
• Assolir objectius molt difícils per a un individu
• Proporcionar coneixements i informacions que són difícils d'obtenir individualment
• Resoldre les necessitats de seguretat davant enemics oamenaces comunes
• Perquè dóna identitat social
Característiques del grup social
• Consciència d'unicitat: La condició més important per establir l'existència d'un grup és el sentiment d'unitat el que dóna cohesió interna al grup. aquesta consciència grupal li permet veure les diferències entre l'endogrup i l'exogrup marcant les similituds amb el primer i marcant distància social i negant-los laseva individualitat amb l'exogrup.
• Fronteres del grup: Els grups tenen fronteres molt definides, que els diferencien entre si i que són conegudes tant pels seus integrants com pels que no en són, i determinen quin tipus d'activitats són apropiades o no dins dels seus límits. El tipus de fronteres pot obeir a diversos criteris tant geomàtics, de creences, ideològics, etc... Les diferentsfronteres poden ser més o menys permeables, i determinen grups oberts (com els laborals, polítics, etc., ja que pertànyer-hi està determinat pels mèrits individuals o la seva adhesió: es tracta d'estatus adquirit) o grups tancats (com els grups racials, ètnics, etc... on és molt difícil accedir).
Estructura del grup
L'estructura del grup està constituïda pel conjunt de regularitats que emmarquen elsseus processos; són elements explícits la mida del grup, el lloc on es situa, la distribució al territori dels seus membres, etc.
Funcions
La funció bàsica dels grups en les organitzacions és la consecució d'objectius, dels quals en poden diferenciar de dos tipus:
• Objectius oficials: Es manifesten públicament i amb freqüència es formulen de manera vaga, sense especificar els mitjans que han deposar-se en pràctica per assolir-los, fet que permet una àmplia possibilitat d'interpretacions.
• Objectius operatius: Són els que realment persegueix l'organització, i constitueixen els mitjans escollits en la pràctica per assolir els objectius oficials.
Per aconseguir aquests dos tipus d'objectius, podem definir 3 tipus de tasca:
• Activitats centrades en la tasca: Realització de lafeina.
• Activitats centrades en la construcció i manteniment del grup: Foment de la solidaritat i cohesió grupal que portin a tenir un bon clima de grup.
• Activitats d'autoservei o aprofitament propi: destinades a satisfer les necessitats dels membres de l'organització.
Classes de grup
Tradicionalment, com veureu a la taula, es distingeixen grup primari i grup secundari, donant molta importànciaa la diferència entre ells:
GRUP PRIMARI GRUP SECUNDARI
Nº integrants reduït Nº integrants ampli
Refereix a l'individu en la seva totalitat (intimitat) Refereix únicament determinats aspectes de la conducta
Personal Impersonal
Interacció contínua Interacció esporàdica
Duració llarga duració curta
Expectatives informals Prescripcions formals
Restriccions imposades de manera informalRestriccions imposades de manera formal
Vincles expressius vincles instrumentals
Com exemple, la família, els grups d'amics, els grups de jocs, etc. serien grups primaris, mentre que els sindicats, els partits polítics, la facultat, els organismes oficials, etc. serien grups secundaris.
En el context organitzacional, i a partir dels grups secundaris, s'han diferenciat altres tipus de grups:
•...
Regístrate para leer el documento completo.