Psicologia y religión

Tema 26 Psicologia i religió -Scott Peck-

1. Disciplina.

Considera la disciplina com una eina de base de la qual disposem per aprendre a enfrontar-nos i a solucionar els problemes amb èxit per enriquir-nos i evolucionar. És gràcies a la disciplina que l’home pot enfrontar-se als seus problemes i a les seves resolucions i gràcies a les dificultats de la vida que evolucionem mentalmenti espiritualment. La gent sàvia sap, no solament a no tenir por als seus problemes, sinó que els accepta totalment amb el patiment que impliquen.

Per a ell, la majoria dels homes tendeixen a esquivar les dificultats de la vida més que afrontar-les; considera amb Jung que la neurosis és sempre una substituta d’un patiment legítim. L’objectiu de Peck consisteix en elaborar una manera d’abordarel dolor de manera constructiva, i proposa per això, 4 tècniques de la disciplina:

* Retardar la satisfacció o les gratificacions: Considera que la majoria de les persones és incapaç de retardar una gratificació, fins a cert punt, ho volen tot immediatament. Només una minoria és capaç de diferir la satisfacció d’un desig, fet que seria testimoni d’una veritable maduració. D’això en fa lacreació d’una auto disciplina. Perquè els nens puguin desenvolupar aquesta capacitat de retardar la satisfacció, és necessari que tinguin models d’auto disciplina: un sentit del seu propi valor, una confiança em la seguretat de la seva existència. Això s’adquireix gràcies a l’amor autèntic profund i disciplinat que ofereixen els pares. D’aquesta manera Scott Peck ens convida a escollir patir araesperant que la satisfacció vindrà més tard, més que seguir aprofitant-nos de la satisfacció present esperant que el patiment futur no sigui necessari.

* Acceptar les responsabilitats: És necessari assumir les responsabilitats d’un problema abans de poder solucionar-lo. Molts intentem evitar el dolor projectant la causa sobre el seu ambient, desfent-nos així, de la responsabilitat de laresolució que aquests tenen sobre els altres. Considera que els neuròtics assumeixen massa responsabilitats.

* Dedicació a la veritat o realitat: Per ell, la Veritat és la realitat i la nostra manera de comprendre la realitat és subjectiva. La nostra visió del món és com un mapa sobre el qual podem determinar els territoris de la nostra vida. No naixem amb un mapa, sinó que hem de dibuixar-lo. Noés una quelcom senzill i més si persistim en els nostres esforços de percebre la realitat, el nostre mapa passa a ser ampli i precís. Cal tornar dibuixar el mapa en funció de les circumstàncies de la nostra vida. L’esforç de crear un nou mapa al descobrir que el que hem fet no és vàlid, és molt dolorós. Gastem més energia en defensar un mapa invàlid que la que caldria per revisar-lo. Dedicar lavida a la veritat és acceptar de posar-la en qüestió; la única manera d’estar segur que el nostre mapa de la realitat és bo, és exposar-lo a la crítica d’altres cartògrafs.

* Trobar l’equilibri o balanceig: L’equilibri per Peck, és la disciplina que ens dóna flexibilitat, i l’essència d’aquesta disciplina d’equilibri és la renúncia. Per ell els humans mentalment sans, han d’evolucionar. Perfer-ho necessitem d’una flexibilitat per expressar emocions, i saber-les expressar en el moment oportú, renunciant a patrons que ja tenim, però això fa mal.

2. Amor.

L’amor és l’energia o força per confrontar les situacions. Diu que l’amor és la voluntat d’estendre el propi self per nodrir el coneixement d’un mateix o d’un altre. És una energia voluntària i per tant conscient, querequereix de creixement d’un altre o el propi. Es tracta també d’un acte que requereix esforç i resultats, però aquest amor pot ser assolible per les tradicions religioses. No és amor emoció, sinó amor voluntari, propi.

Confusions que no són amor però que les denominem així:

* Enamorar-se: Col·lapse del propi jo, trencament de límits propis, experimentació d’èxtasis. Però no hi ha...