Psicologia




L’Ariadna és una dona de 45 anys que arriba a consulta molt angoixada. Presenta una aparença poc cuidada, amb unes ulleres molt marcades.

-Psicòleg (P): “Bon dia, Ariadna. Què és el quet’ha portat aquí?”.
-Ariadna (A): “Bé, fa un mes em van detectar un tumor al pit i, des de llavors, no puc gairebé ni dormir... Estic tot el dia pensant en aquest tema i, com més hi penso, em poso mésnerviosa.... He deixat de treballar, perquè no em podia concentrar, però això ha empitjorat la situació. Ara estic tot el dia a casa i no tinc ganes de fer res, estic com paralitzada .... gairebé nosurto. La meva parella m’ha dit que no pot suportar més aquesta situació, que he de calmar-me, perquè encara no han determinat si el tumor és benigne o maligne... Però jo no ho puc evitar... Vull pararaquests pensaments i no puc! Tinc molta por...”
-P: “Tens por de...”
(L’Ariadna interromp)
-A: “La meva germana va morir de càncer de pit i ara.. ara... em passa això. Sempre he anat al metge; defet, em diuen que sóc molt exagerada i que estic massa pendent de la meva salut, però no ho puc evitar. Des que va morir la meva germana, fa molts anys, m’he fet contínues revisions als pits i semprem’han assegurat que estava perfectament de salut, que era jo que “veia fantasmes on no hi eren”. Doncs jo tenia raó. Sabia que em passaria el mateix que la meva germana. I si acabo igual? A ella livan detectar el tumor i no va durar gaire temps... Va ser horrible...”
(Es posa a plorar)
-P: “ Vas viure una experiència terrible. La teva germana va morir de càncer de pit. Ara, t’han detectat untumor i no pots evitar pensar en el que li ha passat a la teva germana...”
-A: “Si, tinc por... tinc por a la mort. Hi penso constantment. Truco gairebé cada dia al metge, cosa que no serveix de res.Comprovo mil vegades si el “bulto” està allà, si ha canviat de forma o si s’ha fet més gran...I no em tranquil·litza.Comença a anar-me el cor a cent i penso “estic malalta com la meva germana”......