Psicologia

Una ciència? Com la física o la biologia?
La psicologia és una ciència moderna i no té encara la precisió, exactitud i mètodes de la física, per exemple. Però comparteix criteris de les ciències naturals com ara la objectivitat, la experimentació, producció i parcialment matematització. Al mateix temps té aspectes de les ciències humanes com ara la capacitat d’interpretació, de crítica id’anàlisi de les conductes humanes.
Quan es diu “conducta psíquica”, a què es fa referència?
La conducta en general significa la manera que tenim de fer les coses davant de qualsevol estímul. Per exemple, em donen una bufetada i la meva conducta és tornar-m’hi. Trobo una persona estimada i la meva conducta és emocionar-me, posar-me vermell, etc. Conducta psíquica fa referència a la conducta mental.Les conductes pròpies de la ment o del psiquisme són recordar, somiar, pensar, desitjar, imaginar, sentir, percebre...
És a dir, que la psicologia estudia els meus somnis, desitjos, pensaments, emocions i tot això?
Més o menys. N’estudia els fenòmens, és a dir, què passa, les causes, per què succeeixen, i intenta canviar aquestes conductes si són perjudicials per a les persones. I al mateixtemps intenta elaborar teories completes que expliquin tots aquests aspectes de la conducta.
I existeix la psicologia animal o és només un tema que afecta les persones?
L’estudi sobre la conducta dels animals rep el nom d’etologia i és una especialitat de la biologia. Konrad Lorenz n’és un dels pioners. Els etòlegs creuen que la conducta animal és fonamentalment instintiva i per tant hereditària.Molts psicòlegs, com ara els conductistes, han estudiat la conducta dels animals, especialment la manera que tenen de poder aprendre noves conductes, per comparar-la amb la dels humans.
Fa molts anys que existeix la psicologia?
Tal com l’entenem ara, no. Com a ciència es considera que neix a finals del segle XIX, cap al 1879, quan un fisiòleg alemany anomenat Wilhelm Wundt va crear unlaboratori de psicologia. I pròpiament es desenvolupa al llarg del segle XX, sobretot abans de la Segona Guerra Mundial. I encara ara s’està formant i evolucionant.
Els clàssics grecs no parlaven de psicologia, doncs?
Sí que en parlaven, però per ells la psicologia tractava de les relacions entre el cos i el que en deien ànima. És un tema complex, però Plató i Aristòtil ja parlen de la conductapsíquica o mental de les persones com a responsable del pensament, les sensacions, etc.
I després dels grecs, què?
Pràcticament hem d’arribar fins al segle XVII, amb un filòsof que es diu Descartes. Aquest deia que els humans érem com una màquina, amb una part mental i una part corporal. També un altre pensador del segle XVIII, Hume, va fer avançar la psicologia en afirmar que només podem conèixerallò que els sentits ens demostren i que cal demostrar amb l’experiència qualsevol afirmació de la ciència. Però, vaja, ja t’he dit que la psicologia científica no es desenvolupa fins al final del segle XIX.
M’han dit que psicologia, com totes!, és una paraula grega. És veritat?
Ho és. La paraula psicologia ve del grec i està formada per dos termes: psique i logos. Psique vol dir “ànima oesperit”, en el sentit d’allò que dóna la vida al cos. Logos vol dir “paraula”, però aquí té el sentit de conjunt de coneixements.
I parlant de parauletes, la parapsicologia té res a veure amb la psicologia?
La parapsicologia estudia els fenòmens paranormals que no es poden explicar amb les teories 4 de la física, la biologia o la psicologia. Aquests fenòmens paranormals són la percepcióextrasensorial, com ara la telepatia o l’endevinació del futur i també la capacitat de moure objectes a distància. Està relacionada amb temes de l’ocultisme, com ara en comunicar-se amb el més enllà, i l’espiritisme. Malgrat els intents d’estudiar científicament aquests fenòmens, no s’han pogut comprovar les explicacions de la parapsicologia perquè no compleixen els principis del mètode científic. Per...