Psicologia

Sovint es diu que lsser hum s un complex sser bio-psico-social, i amb aix es vol retre homenatge a tots els determinants complexos de lexistncia humana, inclosa lexpressi democions. Un psicleg social qu dir Posar lmfasi a la part psico. En canvi, si s un psicleg social preocupat pels aspectes complexos de la vida en societat que considera que lsser hum es conforma a si mateix a travs de lesinteraccions significatives amb els altres (Psicleg Social Sociolgic), aleshores posar lmfasi a la part social. Tots tres reconeixeran que les altres parts sn tamb importants i que cal tenir-les en consideraci, per cadasc preferir estudiar la que li sembla ms important en funci de la seva orientaci ontoepistemolgica (ideolgica en el fons). Qui opti per una visi PSP pensar que la causa de lexpressi estroba dins de lindividu (sigui aquesta causa biolgica (en els gens) o psicolgica (en linconscient si s psicoanalista, en els condicionaments rebuts si s conductista o en el pensament, si s cognitivista). I per tant propugnar solucions individuals quan hi hagi problemes terpia farmacolgica, psicoanaltica o cognitiva, o b semi-individuals educaci i aprenentatge. Qui opti per una visi PSS situar en lasocietat la causa ms important de lexpressi de determinades emocions, per tant en les relacions de poder, en els smbols i els rituals. Si hi ha problemes estudiar lestructura social, per veure com afecta la societat a la psicologia de les persones i a les seves relacions. Quan hi hagi problemes promour canvis en la societat, lluita contra les desigualtats i tamb educaci si cal. A nivellindividual procuraria que les persones fossin conscients de les seves determinacions socials i culturals per a qu identifiquessin correctament la font dels seus problemes. Quan parlem de PSP, estaria b diferenciar clarament entre la psicoanlisi, el conductisme i el cognitivisme. En la psicoanlisi freudiana efectivament es parla dinstint (en el cas que ens ocupa lEros, linstint de lamor). Per al conductismems radical naixem en blanc, i en tot cas ho aprenem tot (inclosa la maternitat) a travs de lassociaci destmuls i destmuls i respostes (condicionament clssic i condicionament instrumental, respectivament). Per com sempre la vida s ms complicada, hi ha corrents psicoanlitics que sn menys biologicistes i posen ms mfasi en les experincies (sobretot les infantils i si pot ser traumtiques) i tamb hi hacorrents conductistes ms disposades a admetre que alguna cosa hi ha dinnat en les persones (per exemple la cerca del plaer i la fugida del dolor). El cognitivisme s la corrent dominant de pensament a tot el mn en psicologia social (a la UOC i a la UAB s el socioconstruccionisme, per s un pensament minoritari a nivell mundial). I si sn tan diferents perqu les englobem totes en la PSP Doncs perqusi us hi fixeu totes es preocupen bsicament per processos individuals, que tenen lloc a linterior de lindividu. Des de la PSP, aprendre el sentit dalguna cosa (arbre, matrimoni, sexualitat, escola, polls, injustcia, creativitat, bilingisme....) Cada individu seria nic i estaria determinat per la seva experincia individual de relaci amb daltres ssers tan nics i individuals com ell. No lligueuinstint o biologia a PSP perqu no s aix. Pels conductistes i pels psicoanalistes tot saprn o en tot cas s producte (indirecte) de les nostres relacions familiars o socials, la conducta no s pas heredada genticament (aquesta s una postura que noms defensen alguns psicobilegs). La PSP per molt psicologista que sigui no deixa de ser psicologia social, aix s important, en psicologia social es parla poc debiologia. Per tant, quan es parla de biologia al vdeo o larticle, simplement no sest emmarcat en la psicologia social, pot ser medicina, biologia o psicologia, com vulgueu, per no psicologia social (ni PSP, ni PSS, ni PSC). Per tant, en funci del que he dit fins ara de la PSP, les preguntes que es poden fer sobre la sexualitat des de la PSP sn com he aprs qu magrada i qu no com he adquirit les...