Psicologia

3 LA INTEL·LIGÈNCIA
3.1 Què és la intel·ligència?
Paraula que prové del llatí, del mot “inter” que vol dir entre i “legere” que vol dir llegir o escollir. Per tant mirant l’etimologia sabem que serintel·ligent vol dir saber escollir la millor de les opcions.
ÉS present el problema del que és + important, si l’herència (gens) o l’ambient (educació, casa...). En la gran majoria de casosl’ambient és fonamental perquè nosaltres naixem amb unes capacitats mínimes que s’han de desenvolupar. La plasticitat cerebral és una característica que té el nostre cervell, dels 0-2 anys les connexionsentre les neurones no estan finalitzades, aquestes connexions es faran ben fetes si hi ha una estimulació adequada (contacte físic, alimentació, necessitats físiques...) , això farà que tinguin unesconnexions correctes, si no és així presentaria un retard a part de problemes físics i psicològics (adopcions internacionals). Així doncs en la majoria de casos l’ambient és en la minoria de casos, però,la genètica és molt important perquè en casos com la superdotació o la deficiència, l’ambient pot incidir tan sols fins a un cert punt. Però l’educació en alguns casos pot ajudar (síndrome dawn,autisme).
3.2 Teories actuals
a) Les intel·ligències múltiples
Howard Gardner treballa amb persones que tenen diferents discapacitats i s’adona que hi ha intel·ligències múltiples.
a.1)Intel·ligència lingüística
Capacitat d’usar les paraules de manera afectiva a l’hora d’escriure i parlar. També té facilitat per aprendre idiomes, comunicar idees i aconseguir objectius usant la capacitatlingüística.
Inclou l’habilitat de parlar bé o tenir capacitat per convèncer. Les professions que la caracteritzen són les de poeta, líder carismàtic, advocats, escriptors, periodistes ...
Una lesió alcervell pot afectar a aquest tipus d’intel·ligència. Aquesta és necessària per treballar en l’àmbit social. La literatura ajuda a desenvolupar aquesta intel·ligència.
a.3) Intel·ligència...