Psicologia
Crec que la PSC és plantejaria la qüestió del fracàs escolar de la següent manera:
Primer hauria de veure el problema real que tela societat, que realment aquest problema tant en té culpa l’escola com els pares, ja que els pares han de fer educadors i donar uns bons valors als seus fills,no han de pensar que l’escola té tota la responsabilitat en educar, tots tenim unes obligacions amb els fills. Estudiant el problema i construint un discursadequat a la consiencia dels estudiants donant estímuls, ànims per aconseguir els objectius proposats.
L’escola també ha de donar uns bons valors, ha demotivar els nens utilitzen tots els recursos disponibles com: el llenguatge com acció social.
Llavors la PSC es plantejaria una sèrie de modificacions o canvis perafrontar el problema del fracàs escolar. Perquè canviant els nostres costums, normes...els éssers humans en aquest cas els estudiants tenen la possibilitat decanviar la societat i en aquest cas, podria ser una mesura per combatre el fracàs escolar.
En la pregunta de si l’escola genera determinats subjectessocials?, jo crec que si, un d’ells és la immigració i crec que no es pot separar el fracàs escolar de l’escola ja que aquesta ha de promoure la integraciósocial i escolar, el treball cooperatiu i l’acció educativa.
L’acció educativa de l’escola ha de situar la seva activitat en un espai d’interrelació i ajudar-se detot els serveis i recursos tan polítics, socials com administratius que l’escola tingui al seu abast.
Susana Palacios Freixa
Grau en Educació Social.
Regístrate para leer el documento completo.