psicomotricitat i vida quotidiana
Páginas: 11 (2712 palabras)
Publicado: 16 de noviembre de 2013
psicomotricitat i vida quotidiana
Índex
• Portada............................................................1
• Índex................................................................2
• Introducció.......................................................3
• Resum..............................................................4
• Les cincfrases..................................................9
• Conclusió.........................................................12
• Bibliografia......................................................13
Introducció
Aquest treball tracta sobre el llibre de “Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3)”.
Consta d’una introducció, un petit resum del llibre, sobre tot de l’apartat més important, l’apartat tres.
També trobemun apartat en que he posat les cinc frases que per a mi, són les més importants o les que més m’han agradat, i el que elles per a mi significa o trobo interesant.
El llibre parla de com portar a terme les sessions de psicomotricitat o activitats a l’escola bressol.
Explica diferents mètodes i estratègies perquè l’espai i els materials que s’utilitzen siguin adequats i condicionats alsinfants, depenen del seu grau i la seva capacitat madurativa.
Però sempre hem de tenir en compte que aquestes activitats són perquè els nens aprenguin, evolucionin, però que a la vegada gaudeixin de l’estona en que es practica la implementació.
Les educadores han de fer que els infants fomentin la comunicació no verbal, amb gestos, ja que això fa que millorin les seves relacions afectives.Els nens aprenen a partir de les seves pròpies experiències, si per exemple s’equivoquen, d’una manera o d’una altre estan aprenent, i això farà que canviï el seu comportament i accions a l’hora de reaccionar davant les següents situacions.
La psicomotricitat es basa en que a través d’activitats organitzades, puguem fomentar els moviments motors del nostre cos, l’equilibri, les relacionsafectives, la comunicació, la identificació d’un mateix...
Les educadores queden en un segon pla, ja que només actuaran si ho veuen necessari o si els infants els hi demanen ajuda.
Aquests moments són perquè els nens i nenes facin “el que volen” dintre d’uns límits que l’educadora els hi marca. Ella premeditadament fa un circuit, els hi deixa materials, prepara l’activitat, que vol millorar opracticar amb els seus alumnes, però després els hi deixa fer i els observa per veure les seves reaccions i els seus comportaments.
Resum
Trajectòria personal
Pensem que el que realment prenem de la vida són els moments de felicitat, i que la capacitat de ser feliç es va construint amb el temps, també solen ser necessàries experiències de no tanta felicitat per saber reconèixer el quete valor.
De la tasca educativa, busquem que els nens siguin feliços, que els pocs records que tinguin de la seva etapa infantil siguin moments i experiències positives, perquè al llarg del temps quan creixin, tinguin la sensació d’haver estat acollits, escoltats i valorats a la seva infància.
La nostre manera d’entendre la psicomotricitat
A mida que anem desenvolupant la nostrecapacitat d’observació i de percepció, les habilitats corporals dels infants van progressant i estan relacionades amb la seva estructuració mental i la seva capacitat del control emocional.
Segons la manera de moure’s, de gesticular i parlar, d’observar i mirar, les seves postures, la seva forma de ambientar-se en l’espai, podem treure molta informació de l’infant, comprendre’l i acompanyar-li en laseva evolució i creixement.
El plaer de comunicar-se
És necessari oferir totes i cadascuna de les condicions que puguin afavorir la comunicació gestual i corporal, que provenen de les emocions i per tant, són més sinceres i espontànies.
Després d’això ens serà possible descobrir com interacciona l’infant amb les persones i els objectes i materials del seu entorn.
Com a educadores,...
Índex
• Portada............................................................1
• Índex................................................................2
• Introducció.......................................................3
• Resum..............................................................4
• Les cincfrases..................................................9
• Conclusió.........................................................12
• Bibliografia......................................................13
Introducció
Aquest treball tracta sobre el llibre de “Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3)”.
Consta d’una introducció, un petit resum del llibre, sobre tot de l’apartat més important, l’apartat tres.
També trobemun apartat en que he posat les cinc frases que per a mi, són les més importants o les que més m’han agradat, i el que elles per a mi significa o trobo interesant.
El llibre parla de com portar a terme les sessions de psicomotricitat o activitats a l’escola bressol.
Explica diferents mètodes i estratègies perquè l’espai i els materials que s’utilitzen siguin adequats i condicionats alsinfants, depenen del seu grau i la seva capacitat madurativa.
Però sempre hem de tenir en compte que aquestes activitats són perquè els nens aprenguin, evolucionin, però que a la vegada gaudeixin de l’estona en que es practica la implementació.
Les educadores han de fer que els infants fomentin la comunicació no verbal, amb gestos, ja que això fa que millorin les seves relacions afectives.Els nens aprenen a partir de les seves pròpies experiències, si per exemple s’equivoquen, d’una manera o d’una altre estan aprenent, i això farà que canviï el seu comportament i accions a l’hora de reaccionar davant les següents situacions.
La psicomotricitat es basa en que a través d’activitats organitzades, puguem fomentar els moviments motors del nostre cos, l’equilibri, les relacionsafectives, la comunicació, la identificació d’un mateix...
Les educadores queden en un segon pla, ja que només actuaran si ho veuen necessari o si els infants els hi demanen ajuda.
Aquests moments són perquè els nens i nenes facin “el que volen” dintre d’uns límits que l’educadora els hi marca. Ella premeditadament fa un circuit, els hi deixa materials, prepara l’activitat, que vol millorar opracticar amb els seus alumnes, però després els hi deixa fer i els observa per veure les seves reaccions i els seus comportaments.
Resum
Trajectòria personal
Pensem que el que realment prenem de la vida són els moments de felicitat, i que la capacitat de ser feliç es va construint amb el temps, també solen ser necessàries experiències de no tanta felicitat per saber reconèixer el quete valor.
De la tasca educativa, busquem que els nens siguin feliços, que els pocs records que tinguin de la seva etapa infantil siguin moments i experiències positives, perquè al llarg del temps quan creixin, tinguin la sensació d’haver estat acollits, escoltats i valorats a la seva infància.
La nostre manera d’entendre la psicomotricitat
A mida que anem desenvolupant la nostrecapacitat d’observació i de percepció, les habilitats corporals dels infants van progressant i estan relacionades amb la seva estructuració mental i la seva capacitat del control emocional.
Segons la manera de moure’s, de gesticular i parlar, d’observar i mirar, les seves postures, la seva forma de ambientar-se en l’espai, podem treure molta informació de l’infant, comprendre’l i acompanyar-li en laseva evolució i creixement.
El plaer de comunicar-se
És necessari oferir totes i cadascuna de les condicions que puguin afavorir la comunicació gestual i corporal, que provenen de les emocions i per tant, són més sinceres i espontànies.
Després d’això ens serà possible descobrir com interacciona l’infant amb les persones i els objectes i materials del seu entorn.
Com a educadores,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.