psicomotricitat

Introducció   
 
El  concepte  de  psicomotricitat  sorgeix  a  començaments  del  segle  XX, vinculat 
a  tot  el  fet  psicològic   (psico)  i  la  manera  de  manifestar­se  (motricitat).  Aquest 
concepte  trenca  amb  el  plantejament  filosòfic  de  Descartes,  que  entenia  la 
persona  com  una  dualitat  ment­cos,  i  passa  a  considerar  la  persona  com  una unitat que viu i s’expressa globalment. 
La  Psicomotricitat és una tècnica que acompanya les activitats de  la vida diària 
estan  dirigides  tant  a   l’infant  com   a  l’adult  en   situació  normal  o  d’estrès,  així 
com  amb  diversitat  funcional  física  o  mental.  La  psicomotricitat  geriàtrica 
permet  l’atenció  a  la persona gran en aquesta etapa de la vida on els toca viure 
el   moment  de  desaprendre, on apareix  la  pèrdua  de  memòria,  els  trastorns  de  
confussió  i  orientació.  Té  una  finalitat  terapèutica  i  aquesta  finalitat  variarà 
segon  la  persona o persones que hi participin, segon el seu estat de salut (físic 
i  mental),  segons  el  nivell  cultural,  familiar  i  social;  segons  les  possibilitats de 
temps,  espai  i  freqüència;  segons  la  col∙laboració  d’un  bon equip  de  treball 
interdisciplinari.  La  psicomotricitat  està  considerada  com  la  Psicologia  del 
Moviment.  Això  vol  dir   que  el  nostre   cos  està  connectat  amb  la nostra  ment  i 
les  nostres  emocions.  Quan  es  realitza  una  acció,  aquesta  va   acompanyada  
d'un pensament i una emoció. 
Quan  es  treballa  amb  aquest  col∙lectiu  de  les  persones  grans  que  han viscut 
moltes  situacions   i  experiències  en  relació  amb  l'entorn  i  que   la  seva 
personalitat  i  manera de  pensar  ja  estan  formades,  cosa  que  amb  els  nens  no  
passa. 
D'altra banda, tenint en compte que no treballem amb nens, no podem caure en 
l'error  d'infantilitzar  les  activitats  proposades  tot  i  que  el  col∙lectiu amb el qual 
treballem  tingui  una  discapacitat psíquica  o  cognitiva. Una altra idea important 
a  tenir  en  compte  és  que  hi  ha  molts  estereotips  i  idees  amb  càrrega  negativa 
associats al col∙lectiu de gent gran, com és pensar per endavant que no podran 
o  voler  realitzar  una determinada activitat. Per poder treballar de forma efectiva 
aquestes creences han de desaparèixer els nous plantejaments i actuacions. 
Per  a  ningú  és un  misteri  avui dia  que  la  intel∙ligència  comença  amb  l'activitat 
motriu  coordinada   i  intencional  i  que  tot  l'edifici  del  coneixement  i  la 
configuració  de   la  personalitat  se  sustenten en  la interacció  amb  l'altre  i  en  el 
permanent  diàleg  tònic­postural­emocional  que  possibilita  l'adaptació  al  mitjà. 
La   Psicomotricitat  ocupa  un  lloc  important  a l'educació  infantil,  ja  que  està 
totalment   demostrat  que  sobretot  en  la  primera  infància  hi  ha  una  gran 
interdependència  en  els  desenvolupaments  motors,  afectius  i  intel∙lectuals.  El 
concepte  de  Psicomotricitat  està  encara  en evolució i es va configurant per les 
aportacions  de   diferents  camps:  La  teoria  de  Piaget,  la  psicoanàlisi, Ajuriaguerra des de la psiquiatria infantil.  
 
Definicció 
 
 
La psicomotricitat és un conjunt d’eines destinades a estimular els diferents 
parts de l’esquema corporal per mitjà de l’acció i el moviment. Pretén 
desenvolupar els capacitats de l'individu (intel∙ligència, comunicació, 
afectivitat, sociabilitat, aprenentatge...) a partir del moviment i l’acció. És una disciplina sobre la qual es basa tot aprenentatge i el seu objectiu és 
ajudar a expressar els emocions a través del cos afavorint el 
desenvolupament, ja que la persona explora, investiga, viu els seves emocions 
i conflictes, aprèn a superar situacions, a enfrontar­se als seus límits, als seves 
pors i desitjos, a relacionar­se amb els altres i a assumir rols. 
Fa temps és considerava un mètode terapèutic utilitzat per normalitzar el ...