Psicopatologia

1. Analitza el cas proposat des de la perspectiva dels criteris estadístics d’ anormalitat.

CRITERIS D’ANORMALITAT PSICOPATOLÒGICA

1. Criteris estadístics: Defineixen l’anormalitat a partir de dos supòsits:
 Supòsit de freqüència: Una conducta és anormal si no és freqüent en la població.
 Supòsit de continuïtat: En que un tret, conducta o característica d’un subjecte la podem consideraranormal o patològica sempre que sigui exagerada, desmesurada – per excés o per defecte -.

En el nostre cas:
Supòsit de freqüència: Les conductes associades a la seva creença d’invulnerabilitat (“Defenestració des d’un quart pis” i “podia creuar els semàfors en vermell, aturar els cotxes amb el pensament o que passessin molt a prop de mi però sense tocar-me”) són conductes poc freqüentsi per tant compliria el supòsit de freqüència. EL COMPLIRIA.
Supòsit de continuïtat: Les conductes que podrien complir aquest supòsit serien la por a la malaltia mental, l’automedicació i la dependència envers el psiquiatra que les veig com exagerades, però atenent que no tenim més dades que puguin confirmar que es donin de manera anormal o patològica hem de concloure, en absència de novesdades, que NO EL COMPLIRIA.

2. Criteris clínics: On es determina si una conducta és anormal o no segons la presència de determinats símptomes.

En el nostre cas:
No es detecta anormalitat en els següents supòsits:
• Creença de tenir poders parapsicològics.
• Possible conflictivitat social.
• Incapacitat de concentració.
• Angoixa.
• Confusió.
• Autopercepcióde malalt mental.
• Deteriorament o pèrdua temporal de la memòria a curt termini.
• Estat d’èxtasi.
• Solitud.
• Complex.
• Frustració.
• Por a la malaltia mental.
• Insomni.
• Consum de substàncies.
• Automedicació.
• Dependència envers el psiquiatra.
• Ser nerviós, inquiet, intel•ligent, amb tendència a manar,...
Es detecta anormalitat enels següents supòsits:
• Dualitat mental.
• Desorganització mental.
• Manca de discerniment entre realitat i imaginació.
• Aparició en la ment de veus alienes.
• Aparició en la ment de pensaments aliens angoixants
• Creença d’invulnerabilitat
• Separació cos-esperit
• Pensaments homicides
En haver-hi símptomes patològics hem de concloure que aquestcriteri EL COMPLIRIA.

3. Criteris socials i interpersonals: En que es deixa al context social i cultural decidir si una conducta és patològica o no.

En el nostre cas:
Independentment de que podem considerar altres supòsits és clar que Les conductes associades a la seva creença d’invulnerabilitat (“Defenestració des d’un quart pis” i “podia creuar els semàfors en vermell, aturar els cotxes ambel pensament o que passessin molt a prop de mi però sense tocar-me”) són conductes que hem de considerar anormals i per tant hem de concloure que EL COMPLIRIA.

4. Criteris subjectius o intrapsíquics: En que és el subjecte qui millor pot dictaminar la seva situació o estat.
 Criteri alguedònic: Variant del criteri subjectiu en el que es defineix l’anormalitat segons la presència de sentimentsde patiment, incomoditat o malestar personals que sovint es tradueixen en manifestacions verbals i comportamentals amb queixes per la pròpia infelicitat, per la incapacitat d’afrontar els problemes, etc...

En el nostre cas:
Manifestacions verbals on podem veure patiment, incomoditat o malestar personal.
• “Als 12 anys vaig començar a sentir-me sol”.
• “Sóc un romàntic frustrat,sempre he estat entre l’espasa i la paret”.
• “Es queixava de que no podia concentrar-se”.
• “Tinc ganes d’anar al camp i trobar-me a mi mateix”.
• “Estic confús, he d’aclarir-me i recuperar el que sóc jo”.
• “Aquests pensaments són molt angoixosos”.
• “El meu passat és ple de frustracions”.
• “Es planyia amb gran dolor”.
• “Expressava molt de temor a estar...