Psicopatologia

ACTIVITAT 1.1
Els criteris d’anormalitat ens ajuden a determinar quina conducta es considera anormal o psicopatològica.
Criteris estadístics: defineixen l’anormalitat a través de dos supòsits el de freqüència, en el qual la conducta es considera anormal en el cas que no sigui molt freqüent en la població general; i el següent supòsit és el de continuïtat, el qual ens ajuda a detectar lapsicopatologia o conducta anormal de forma quantitativa, o sigui considerar-la anormal quan sigui desmesurada, respecte a tota la població.
Des del supòsit de freqüència, la sandra presenta anormalitat psicològica, ja que si la comparem amb la resta de la població, aquests no mostren fòbia a parlar en públic, ni entren en pànic o falten a classe, només de pensar que els toca presentar el treball.Tampoc pateixen una crisi d’ansietat si no poden evitar marxar i l’han de presentar.
Des del supòsit de continuïtat, encara que molta de la població pot sentir uns graus lleus de angoixa o nervis quan els toca exposar un treball en públic, la conducta de la Sandra es troba desmesurada respecte la resta de la població per això també es considera anormal.
Criteris clínics: Els quals determinen siuna conducta és anormal o no, en funció de la presència de determinats símptomes. Des d’aquests criteris, la Sandra mostra símptomes clarament definits d’ansietat i pànic davant de situacions de tensió, com les que li suposa parlar en públic. Presenta anormalitat ja que, compleix els criteris pel trastorn de fòbies específiques. Per altre banda, també s’hauria de tenir en compte si presenta algunaltre problema en qüestió respecte a l’episodi d’abús sexual.
Criteris socials o interpersonals: Els quals ubiquen l’home dins un context social i cultural, el que ajudarà a decidir l’anormalitat com a inadaptació al medi, tenint en compte l’adequació d’un individu al rol que socialment té assignat. Tenint en compte aquests criteris, la Sandra té 17 anys, està estudiant i té un boníssimrendiment (tret de quan ha de presentar en públic), té amistats, encara que siguin poques, per tant té vida social. S’hauria de valorar la relació conflictiva amb els pares, ja que segons ella es dóna perquè considera que no han estat prou per ella, i els problemes que té amb les figures d’autoritat, tenint en compte l’episodi d’abús. Tot i això, l’adaptació a les formes de comportament esperables,habituals per la resta de població i considerats correctes pels grups social, fa que la conducta de la sandra sigui normal des d’aquests criteris.
Criteris subjectius o intrapsíquics: Criteris que apunten que és la mateixa persona la que pot dictaminar la seva situació. El criteri alguedònic, que pertany a criteris subjectius, és un criteri en el qual es defineix l’anormalitat com la presència desentiments de patiment, incomoditat o malestar personal. Un dels altres criteris que forma part del criteri subjectiu és el de petició d’ajuda, en el qual una conducta anormal seria aquella que fa que la persona sol•liciti ajuda a un professional. En el cas de la Sandra, es compleix el criteri de petició d’ajuda ja que és ella qui acudeix al psicòleg per resoldre el problema. Pel que fa al criterialguedònic, encara que no es digui explícitament, també es donaria ja que la persona mostra sentiments de malestar, sobretot davant la situació d’exposar en públic. Així doncs, la conducta seria anormal, tan en un criteri, com en l’altre.
Criteris biològics: Criteris que determinen la presència d’un trastorn tenint en compte la certesa de disfuncionalitat o alteració en el funcionament d’unaestructura biològica. En el cas de la Sandra, no es coneix cap anomalia física, ni es té cap dada per saber si hi ha cap alteració biològica. Per tant, es considera des d’aquests criteris la conducta normal.
ACTIVITAT 1.2
Des del model biològic, s’entén que el problema de la Sandra té un curs determinat i un pronòstic concret. El comportament anormal de la Sandra ve donat pel funcionament...