PSICOTERAPIAS: ESCUELAS Y CONCEPTOS BÁSICOS





“PSICOTERAPIAS:
ESCUELAS Y CONCEPTOS BÁSICOS”







Martorell, J.L.: “Psicoterapias: escuelas y conceptos básicos”

1. Esquema gràfic del panorama general de les psicoteràpies que presenta l’autor.

PSICOANÀLISI
El Psicoanalisi
Sigmund FREUD




La Psicologia individual
Alfred ALDER




La Psicologia analítica
Carl JUNG




Neofreudians
Eric FROMMKaren HORNEY


Harry S. SULLIVAN




Tradició analítica del jo i teoria de l’objecte
Melanie KLEIN


D.W.WINNICOTT


FAIRBAIRN


Anna FREUD


Erik ERIKSON


John BOWLBY




Psicoteràpia familiar psicodinàmica
N. ACKERMAN




El Psicoanàlisi estructuralista
J. LACAN


TERÀPIA DE CONDUCTA
Dessensibilització sistemàtica
WOLPE




Tècniques de relaxacióSCHULTZ


JACOBSON




Inundació i implosió
STAMPFL




Condicionament encobert
J. CAUTELA




Modelatge
BANDURA
2. Enfocaments congnitivista i constructivista. Punts comuns: Les teràpies d’ambdós enfocaments es realitzen amb activa participació i col·laboració entre el pacient i del seu terapeuta. Aquest és el facilitador d’un context segur on experimentar noves alternatives.La teràpia cognitiva és un procediment actiu, directiu, estructurat i de temps limitat que s'utilitza per tractar diferents alteracions del pacient. Es basa en que els efectes i la conducta d'un individu estan determinats en gran mesura per la manera que té aquest individu d'estructurar el món (Beck, 1967,1976). Les seves cognicions es basen en actituds o supòsits desenvolupats a partird'experiències anteriors.
En canvi l'enfocament constructivista parteix de la idea que la realitat no es revela directament sinó que ha de ser construïda. La forma i estructura que prenen les construccions del pacient sobre si mateix i de la seva situació delimiten en gran mesura la seva participació activa en el problema i les possibilitats de la seva solució. La psicoteràpia es concep bàsicament com unprocés de reconstrucció d'aquestes significats. Les tècniques emprades s'organitzen de manera que permetin al pacient qüestionar i reconstruir el mapa personal amb el qual construeix el seu món.

3. Estratègies bàsiques de l’Escola Sistèmica de Milà.
El punt de partida de l'Escola de Milà són els treballs de Bateson i del grup de Palo Alto, amb el seu enfocament comuni-cacional de la Família comun sistema cibernètic autoregulat, en què tots els seus elements estan interconnectats i on el problema que es presenta compleix una determinada funció, dins de la lògica interna del sistema.
Aquest equip s'ha definit més com un centre d'investigació del procés terapèutic (cas únic), que com un centre terapèutic.
La principal característica d'aquesta escola és la seva adequació per altractament de famílies amb organització molt rígida ("transacció psicòtica").
L'aplicació dels tractaments s'ha donat sobretot en 2 trastorns: l'anorèxia i els trastorns psicòtics.
- Teràpia: des del mateix contacte per a la petició de consulta, es comença a recollir informació per elaborar una hipòtesi circular, que conté informació de la funció, que per a cada membre de la família, compleix el símptomadel pacient.
Aquesta hipòtesi inicial es revisa en el transcurs de la sessió: les preguntes del terapeuta van dirigides a confirmar o refutar la hipòtesi inicial .
L'ús del mirall unidireccional permet assegurar la neutralitat del terapeuta respecte de la família , a més de suposar el manteniment d'una "metaposició" respecte a la família (posició d'expert).
Una de les intervencions quesegueixen a la pausa de la sessió és la de la connotació positiva del símptoma i del context relacional on adquireix la seva funcionalitat. Aquesta intervenció posa les bases per a la prescripció paradoxal: si el que està passant en l'actualitat té un valor positiu, millor no canviar i persistir amb els símptomes.
Ja que la família se sent malament amb el símptoma, es troba amb el dilema de confirmar...