PSP PSC PSS

DIFERÈNCIES ENTRE PSP , PSS I PSC

Sovint es diu que l’ésser humà és un complex ésser bio-psico-social, i amb això es vol retre homenatge a tots els determinants complexos de l’existència humana, inclosa l’expressió d’emocions.
Un psicòleg social què dirà? Posarà l’èmfasi a la part “psico”. En canvi, si és un psicòleg social preocupat pels aspectes complexos de la vida en societat queconsidera que l’ésser humà es conforma a si mateix a través de les interaccions significatives amb els altres (Psicòleg Social Sociològic), aleshores posarà l’èmfasi a la part “social”. Tots tres reconeixeran que les altres parts són també importants i que cal tenir-les en consideració, però cadascú preferirà estudiar la que li sembla més important en funció de la seva orientació ontoepistemològica(ideològica en el fons).
Qui opti per una visió PSP pensarà que la causa de l’expressió es troba dins de l’individu (sigui aquesta causa biològica (en els gens) o psicològica (en l’inconscient si és psicoanalista, en els condicionaments rebuts si és conductista o en el pensament, si és cognitivista). I per tant propugnarà solucions individuals quan hi hagi problemes: teràpia farmacològica,psicoanalítica o cognitiva, o bé semi-individuals: educació i aprenentatge.
Qui opti per una visió PSS situarà en la societat la causa més important de l’expressió de determinades emocions, per tant en les relacions de poder, en els símbols i els rituals. Si hi ha problemes estudiarà l’estructura social, per veure com afecta la societat a la psicologia de les persones i a les seves relacions. Quan hi hagiproblemes promourà canvis en la societat, lluita contra les desigualtats i també educació si cal. A nivell individual procuraria que les persones fossin conscients de les seves determinacions socials i culturals per a què identifiquessin correctament la font dels seus problemes.

Quan parlem de PSP, estaria bé diferenciar clarament entre la psicoanàlisi, el conductisme i el cognitivisme. En lapsicoanàlisi freudiana efectivament es parla d'instint (en el cas que ens ocupa l'Eros, l'instint de l'amor).

Per al conductisme més radical naixem en blanc, i en tot cas ho aprenem tot (inclosa la maternitat) a través de l'associació d'estímuls i d'estímuls i respostes (condicionament clàssic i condicionament instrumental, respectivament). Però com sempre la vida és més complicada, hi ha correntspsicoanàlitics que són menys biologicistes i posen més èmfasi en les experiències (sobretot les infantils i si pot ser traumàtiques) i també hi ha corrents conductistes més disposades a admetre que alguna cosa hi ha d'innat en les persones (per exemple la cerca del plaer i la fugida del dolor).
El cognitivisme és la corrent dominant de pensament a tot el món en psicologia social (a la UOC i ala UAB és el socioconstruccionisme, però és un pensament minoritari a nivell mundial).
I si són tan diferents perquè les englobem totes en la PSP? Doncs perquè si us hi fixeu totes es preocupen bàsicament per processos individuals, que tenen lloc a l'interior de l'individu. Des de la PSP, aprendre el sentit d’alguna cosa (arbre, matrimoni, sexualitat, escola, polls, injustícia, creativitat,bilingüisme....)
Cada individu seria únic i estaria determinat per la seva experiència individual de relació amb d'altres éssers tan únics i individuals com ell.
No lligueu instint o biologia a PSP perquè no és així. Pels conductistes i pels psicoanalistes tot s'aprèn o en tot cas és producte (indirecte) de les nostres relacions familiars o socials, la conducta no és pas heredada genèticament (aquestaés una postura que només defensen alguns psicobiòlegs). La PSP per molt psicologista que sigui no deixa de ser psicologia social, això és important, en psicologia social es parla poc de biologia. Per tant, quan es parla de biologia al vídeo o  l’article, simplement no s'està emmarcat en la psicologia social, pot ser medicina, biologia o psicologia, com vulgueu, però no psicologia social (ni...