Publicitat Infantil

La publicitat infantil



Introducció

Actualment, la televisió és considerada com el mitjà de comunicació per excel·lència i, per tant, pot jugar un important paper en la vida dels individus marcant pautes de comportament. Els missatges en aquest mitjà s'estenen des de qüestions de supervivència, fins a com hem de comportar-nos per arribar a ser persones socialment acceptades.

Latelevisió, i més concretament, la publicitat, s’aprofita del seu gran poder de persuasió, del seu subtil missatge "informatiu". Per fer del nen un consumidor, atrau la seva atenció recorrent a multitud de tècniques que manegen el color, so, imatge, ritmes fàcils, brevetat dels missatges, així com un ritme ràpid en el canvi dels plans que condicionen una lectura automàtica. D'aquesta manera, elsmissatges tenen una força social que gairebé es converteixen en normes.

On aquesta influència és més preocupant, és en la població infantil, ja que a diferència dels adults, els nens no han desenvolupat encara la capacitat crítica i valorativa per poder discernir entre la realitat i la fantasia present a la televisió. Així part de l'èxit de les vendes dels productes infantils pot ser atribuït a aquestacausa. Els nens veuen i entenen el que apareix a la televisió de manera diferent que els adults. Mentre que l'adult és capaç de diferenciar el producte en sí de la marca anunciadora, el nen associa marca amb producte, no demana una nina sinó la Barbie.

En aquest treball hem intentat fer un anàlisi clar i precís d'uns anuncis que en les dates de Nadal cobren molta importància, els anuncis dejoguines. Hem analitzat diversos aspectes d’aquests per aconseguir una visió més adequada i general de com pot influir als nens en concret i als telespectadors en general.

Volem centrar-nos en tres tipus d’anuncis, aquells en els quals s'anuncien ninots o complements que tradicionalment han estat dissenyats per a les nenes, aquells en els que el que s'anuncia ha estat destinat als nens, i elsanuncis de jocs de taula.


Abans de començar a analitzar si hi ha sexisme, o no, en la publicitat de les joguines, ens hem de fer la pregunta següent: la publicitat crea aquest sexisme? o si la publicitat recrea el sexisme existent en la societat?.

Aquesta és l'eterna pregunta a la qual s'enfronten tant publicistes com sociòlegs, mestres i altres estudiosos del tema. Pot ser que la publicitatestigui creant estereotips de nenes i dones mestresses de casa, coquetes, etc. i nens forts que es dediquen als cotxes, la mecànica, els esports?. O potser la publicitat està utilitzant una realitat, és a dir, sap que a les nenes els agraden les nines amb vestits roses, i als nens, els cotxes de color blau?.

Vegem en primer lloc a què ens referim amb les paraules joguines sexistes: Són les quereprodueixen els rols de l'home i la dona en la nostra societat, es converteixen en un instrument ideològic del qual se serveix el sistema per perpetuar-se. D'aquesta manera els nens i nenes, per mitjà de la joguina, assimilen la discriminació i reprodueixen els esquemes masclistes i patriarcals que imperen en la nostra societat, esquemes que es reflecteixen principalment en la diferenciació delsjocs i les joguines segons els sexes, i així estarem creant l'home possessiu i actiu i a la dona "ventafocs" de la llar dedicada al marit i als seus fills, sense tenir possibilitats de complir altre paper en la societat.

El joc i les joguines entre nens i nenes són un dels millors mecanismes d'experimentació, creació i autoexploració, per desenvolupar habilitats motores. Els jocs tambéserveixen per fomentar la imaginació i per anar modelant i coneixent el món real al qual l’infant s’anirà incorporant, a través de la representació de rols i personatges. Els jocs ajuden també a aprendre el paper de les regles, els símbols i el guanyar i perdre. Els jocs i les joguines ajuden, per tant, a desenvolupar funcions psíquiques, físiques i socials, no només als nens sinó també als adults....