Puig Gallent Pac2

1.
Amb la visualització del film de Gattaca i un cop llegits els mòduls assignats es poden veure similituds entre ambdós, ja que es presenten actuacions de control social semblant. Des del punt de vista de Gattaca, una producció un tan futurista i de ciència ficció, es pot veure clarament un discurs neohigienista on el control social és primordial per a construir una societat millor i mésproductiva. Però alhora s’està creant un grup poblacional regit estrictament pel terme “prevenció”, ja que s’estableixen categories diferencials dels individus, fent així que es creï una espècie superior i es devaluï tot allò que es deixi a la naturalitat, (per exemple; el protagonista de la pel·lícula no està concebut d’una manera preestablerta, sinó que prové d’un embaràs natural, cosa que lidificulta la vida, ja que no és genèticament perfecte). Tant en el film com en els mòduls treballats es pot corroborar l’afirmació de Violeta Núnez; “A partir del terme “prevenció” de tots aquells comportaments considerats moralment dolents o socialment indesitjables, justifiquen la intervenció social allà a on es consideri que la salut o la vida, individual o col·lectiva, estan en perill”. Es pot dir,que actualment en la nostre societat, el model neohigienista ja hi és molt present, tot i que d’una manera més subtil i encoberta.
Centrant-nos ja en les polítiques socials i educatives que sustenten tots aquests discursos, ens trobem doncs que el neohigienisme hi és present en tot moment, és el que codifica les lleis educatives i socials per tal de que hi hagi un control de la població is’imparteixen uns conceptes ja establerts, uns protocols assignats. Es pot veure clarament amb el Pla Bolonya que es va imposar a les Universitat de tot Europa, el que es pretenia era tenir un pla d’estudis idèntic en tot l’Estat Europeu, és a dir, tenir un control poblacional que abastés una gran quantitat de persones.
Un cop realitzat aquest anàlisi de la pel·lícula i de la vida actual es pot comprovarque no hi ha unes diferències molt abismals, sinó que mica en mica ens anem aproximant a la realitat de Gattaca i que si no ho frenem viurem en una societat extremadament preventiva i vigilada, on ningú tindrà dret a la seva intimitat ni a la seva llibertat individual.
2.
La idea de subjecte de Touraine té com a objectiu principal “la voluntat i la capacitat de l’individu de ser un actor id’assolir una legitimitat que procedeix del seu propi moviment de construcció com a individu” (Núnez, 2010; Tizio, 2010. Un paradigma nou, 16), és a dir, el que afirma Touraine és que en l’època actual tenim la capacitat de crear-nos, autolegitimar-nos, i defensar-nos com a individus, per tan, de construir-nos com a “subjecte”.
La idea de subjecte de Touraine dins de la pel·lícula de Gattaca es veuclarament identificada amb el protagonista en Vincent, ja que encara que no sigui una persona genèticament “vàlida” per treballar allà on vol, ell fa tot el que està a les seves mans per aconseguir transformant-se en un vàlid, per tal de poder complir el seu gran somni. És a dir, en Vicent gràcies a la seva capacitat de construir-se com a persona aconsegueix enganyar una gran part de la gent quel’envolta i d’aquesta manera es fa passar per un “subjecte” que no és.
3.
La Casa de la Caritat de Barcelona va ser un centre de beneficència actiu entre 1802 i 1956. L’objectiu principal era l’atenció dels sectors socials marginats.
Des dels seus inicis la Casa de la Caritat va tenir una funció de control social, va ser creat des d’un discurs monàrquic, influït pel pensament liberal. Més endavant,durant el Trienni Liberal, el principal discurs vigent es caracteritza pel seu to de crítica social, mica en mica, es considera que el “pobre” té els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà i gràcies a l’educació aquest concepte prosperarà. Un altre canvi de govern fa que es torni a l’absolutisme més profund, i amb això a un estricte control de tots els allotjats que es té com a ideal la...