Punt A

 
 

La historia de la farmàcia medica:  
 
 
 
­La farmàcia es un concepte bastant jove en la historia del mon,els orígens de la historiografia farmacèutica es remunten al primer terç del s. XIX que és quan apareixen 
les primeres historiografies que si bé no toca tots els aspectes de la història 
farmacèutica són el punt de partida per al definitiu arrencada d'aquesta ciència.   
 
 ­A Mesopotàmia hi ha testimonis de l'ús i preparació de medicaments de més de quatre 
mil anys. De fet en la cultura babilònica estan els primers indicis de l'ús de fàrmacs i van detectar la perillositat i dosificació de les substàncies administrant a esclaus. 
Utilitzaven ungüents a base de planta haoma per a una beguda sagrada, belladona 
contra els espasmes o excrements  humans com curatius. Els sumeris van dur a terme les primeres operacions 
farmacèutiques. 
 
 
 
­A Egipte objectes com el Papir, descriuen la simptomatologia i la prescripció per a una malaltia, així com els principis actius de plantes, animals i minerals, els aliments que els 
contenen i la formulació i preparació de medicaments . A més, establien unes pautes d'administració dels medicaments, a saber d'ús intern i d'ús extern . Les malalties més 
comunes eren les parasitàries i malalties de baix ventre que es tractaven amb supositoris, ènemes o laxants. Els procediments toràcics es tractaven amb inhalacions i 
les malalties de la pell amb ungüents. Com a eines de treball usaven molins de mà, 
morters, tamisos fabricats amb papir… 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 ­A Grècia i Roma s'inicia la medicina racional amb Alcmeó de Crotona fins a la 
medicina posterior amb Galeno. En aquest període es fa notar la influència religiosa, no existia la figura del farmacèutic com a tal, però apareix la farmàcia galènica. 
 
 
­Al 754 a Bagdad on els àrabs s'estableixen les primeres farmàcies, sent regulades 
pels abásidas al segle IX. 
 
 
 ...