Punts Importants Filo Selectivitat

Plató – Filòsof atenès (428 – 348/347 a. C.)
* Primer autor del qual conservem totes les seves obres exotèriques (Diàlegs). A través dels diàlegs, conduïts per Sòcrates, es tracta d’arribar a la veritat del concepte gràcies a la maièutica (del verb “maieuo”: donar a llum”, “ajudar a néixer”), fent avançar pas a pas els interlocutors en el coneixement de la veritat
* Amb la teoria de lesidees, Plató divideix el món en dos àmbits o nivells: el “món sensible” en què viuen els homes, sotmès a la degradació i on tot són opinions i el “món intel·ligible” que és l’essència immaterial, el model o Forma pura de les coses.
* La forma de conèixer les idees no és amb els sentits corporals, sinó que cap fer-ho amb l’intel·lecte. Allò més important de l’home és tenir cura de la seva ànima,perquè tan sols ella ens permet arribar a les Idees (“Fedó”).
* La idea de Bé està al cim del món de les Idees: dóna sentit a totes les altres i les “il·lumina”: el Bé és l’únic accés possible al coneixement i es descobreix a través del perfeccionament intel·lectual. El Bé defineix des del punt de vista moral el model de totes les coses i és l’objectiu a assolir. La filosofia platònica és unidealisme objectiu.
* En política el Bé s’identifica amb la Justícia. Plató defineix al diàleg “La República”, l’essència mateixa de la justícia. Descriu la gènesi de la Ciutat i després elabora en detall el pla d’una ciutat ideal en què saviesa (Homes d’Or), valor (Homes de Plata) i temprança (Homes de Bronze) es fonen en un tot; de la unió d’aquestes tres virtuts en neix la Justícia.
*Plató mostra que l’equilibri de la Ciutat és semblant al de l’individu. La Justícia significa, tant per a l’home com per a la Ciutat que cadascú resta al seu lloc i fa allò que convé i que deriva de la seva naturalesa (de la seva “ànima”). Plató divideix el homes en tres menes: governants (dominats per l’intel·lecte –la raó), guardians (dominats pel cor –la voluntat) i obrers (dominats pel ventre–els apetits, les passions). Una ciutat justa (“kalípolis”) ha de ser governada per un Filòsof-rei que ha dedicat la seva vida a l’estudi de la idea de Bé i que, per tant, la coneix en profunditat

René Descartes – Filòsof francès (1596-1650)
* Està en l’origen del Racionalisme modern; la filosofia cartesiana s’adreça al problema del fonament del coneixement. Cerca un criteri indubtable deveritat capaç de superar el dubte escèptic. Aquest criteri s’anomena “cogito” i es formula “jo penso, ergo existeixo”. És una primera veritat indubtable perquè per a dubtar em cal pensar i no podria pensar si no existís. Abans d’arribar a la primera veritat cal fer l’experiència intel·lectual del dubte (“dubte metòdic” / “geni maligne”).
* El “Mètode” cartesià no vol ser útil només per a lafilosofia sinó per al conjunt del coneixement –també per a la ciència i deriva del model mecànic i geomètric de Galileu.

* La paraula “mètode” en grec significa camí i per a Descartes un mètode són “regles certes i fàcils” per a assolir el coneixement de la veritat. Segons Descartes hi ha quatre regles metòdiques que serveixen per a conduir la ment de forma correcta. La regla metòdica bàsica ésla d’evidència: tot allò que no sigui evident metodològicament ha de ser considerat fals.
* El “cogito” és la primera veritat indubtable que es pot descobrir per reflexió interna. Constitueix el fonament del pensament cartesià perquè és una idea innata absolutament evident en ella mateixa. Les idees innates són totes indubtables i ens porten al coneixement del Jo, de Déu i de l’existència delmón físic.
* Descartes inaugura una versió del dualisme en diferenciar entre “substància pensant” (“res cogitans”) i substància extensa (“res extensa”), de manera que planteja el problema de la relació entre la ment (ànima) i el cos. La matèria segueix les lleis mecàniques (es comporta com una màquina que consumeix energia i produeix treball) i és per la seva naturalesa radicalment diferent...