Qim Monzo
Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. Tant la seua primera nove.la, L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976) com Self Service (1977), ja s´apuntaven lescaracterístiques del seu món: l’esperit crític, l’univers ciutadà, l’atracció per petites històries fragmentades de personatges anònims i la poetització de mites de la societat de consum. Però Monzó va abandonaraviat els plantejaments experimentalistes d’aquestes primeres obres i va apostar per una narrativa més directa i acostada al lector.
El seu primer recull de contes —Uf, va dir ell— hi ha una evoluciócap a la màxima d’elisió d’elements superflus. Els seus contes es basen en una idea inicial i única, a vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda, enels primers llibres, més realista i càustica en els darrers. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura. El segon llibrede contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri (1980) encara té una certa atmosfera onírica —on predominen temes com el doble, la rebe.lió dels objectes o el trencament de la barrera entre elsespais de la ficció i la realitat—, però en L’illa de Maians (1985) predomina la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, així com la denúncia de les vanitats del món literari. A partirdel primer recull de la dècada següent, El perquè de tot plegat (1993), els seus contes tendeixen a agrupar-se al voltant de dos grans pols temàtics. D’una banda, l’alienació de la vida en parella.Bona part dels relats de Monzó estan dedicats a tipificar tota mena d’actituds i discursos sobre les relacions amoroses a la nostra època. Formes de vida urbana de finals dels setanta i inicis delsvuitanta.
L’altre pol temàtic és la reescriptura en clau irònica o la deformació d’episodis literaris ben coneguts, com La metamorfosi kafkiana, amb un conte en què és l’insecte qui es converteix...
Regístrate para leer el documento completo.