Què és per a mi la veritat?

Que és per a mi la veritat?


¿Tu verdad? No, la verdad,
Ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela
Antonio Machado
La veritat i la realitat no sempre han de ser sinònims, i això és undels grans problemes de la filosofia.

Segons el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, la veritat és la conformitat amb allò que és, ha estat o serà; coneixença, idea, d’una cosaconforme al que ella és; allò que realment és, realitat; proposició que no es pot negar racionalment.

Hi ha dos tipus de veritat; de fets i de proposicions.
En la veritat de fets, els filòsofsopinen que s’ha de distingir entre utilitzar la veritat referint-se a objectes i fets del món tal com son realment, i la realitat aparent.
En aquest últim cas, s’ha de distingir entre la realitat il’aparença, ja que l’aparença ens enganya i ens oculta l’autèntica realitat (per exemple, els objectes no disminueixen quan s’allunyen). Per tant, segons aquesta teoria, la veritat s’identifica amb larealitat autèntica i els fets autèntics, i s’oposa a la realitat aparent.
Tales de Milet afirmava que tot estava fet d’aigua, i avui en dia sabem que tot és un conjunt d’àtoms.
En el cas de la veritat coma proposicions, consisteix en plantejar-se quina és la vertadera veritat en les oracions que fem. Hi ha diverses teories:
La veritat com a correspondència. Aristòtil opinava que una proposició com“el bolígraf és a sota la cadira” és certa si la resta de teories no la contradiuen.

La veritat coma coherència. Hegel considerava que una proposició com “la terra és quadrada” és certa si la resta deteories no la contradiuen.

La veritat com a èxit o com a utilitat. William James deia que una proposició és vertadera quan és útil i que la seva falsedat depèn de si la seva posada en pràctica téresultats positius o negatius

A vegades, la veritat no és discutible. Això passa en les matemàtiques, on es pot distingir clarament la veritat a la falsedat; és veritat que 2+2 = 4 i és...