quadern d activitats

EDUCACIÓ I GÈNERE
Propostes per pensar i repensar els
gèneres

Salomé Enguer Conejos
Sociologia 2n Q
Curs 2014- 2015
Ferran Colom

1

Índex
1. Resum
2. Activitat 3
3. Annexes

2

EDUCACIÓ I GÈNERE: PROPOSTES PER PENSAR I REPENSAR ELS GÈNERES.
Quan ens proposem estudiar què és l’educació i què és el que l’educació fa, ens
trobem amb propostes que assumeixen les diferències entre homes i dones,el que
dificulta el fet de repensar i qüestionar els sexes i els gèneres.
Sandra Acker va analitzar el contingut de tres revistes de sociologia, i el resultat va
ser que si un marcià ve a la Terra i llig aquests articles, la conclusió que traurà és que
molts xiquets i poques xiquetes van a l’escola secundària, que no hi ha escoles públiques
de xiquetes i que no hi ha dones adultes influents. Ackerapunta directament amb
aquesta metàfora del marcià a les desigualtats de gènere.
La potencialitat del gènere es deu als contextos concrets, és a dir, que les inequitats
de gènere i la construcció cultura d’allò femení o masculí, varien segons els entorns i
d’acord amb la història.
El feminisme occidental contemporani es va posicionar críticament davant la
diferència home/ dona. Les primeresfeministes aconseguiren posar en qüestionament
unes jerarquies socials que havien sigut enteses com a naturals, reals i objectives. Així
focalitzaren la seua atenció en l’opressió de les dones que estaven en situació
desfavorida.
Beauvoir va ser el primer en qüestionar les diferències sexuals dient que la condició
social femenina no era un efecte de la diferència sexual, sinó un resultat de lasocialització destinada a les dones. Parlava de “fer-se dona” o “arribar a ser”, i no resulta
un camí rectilini sinó, al contrari, un trajecte ambigu sotmès a conflictes i tensions
(Haraway, 1991) i és en aquest escenari entre el ser natural i el ser social, el que fa
aflorar en el pla teòric, un sexe socialment construït: el gènere.
Anne Marie va aplicar el concepte de rol social en relació a les formesd’obrar
masculines i femenines, dient que els rols són adquirits socialment a partir de les
experiències viscudes en la infància, de les normes i models socials propis d’unes
circumstàncies socioeconòmiques concretes.

3

El gènere es vincula amb unes prescripcions socials, i el fet d’afirmar que existeixen
aquestes prescripcions per a adequar la identitat personal a allò que culturalment esconsidera ser dona o home, ha produït que es parle del binomi sexe- gènere. Rubin
aconsegueix explicar com la transformació del sexe biològic en gènere, organitza les
relacions entre els sexes, on les dones quedarien en una posició subordinada.
La proposta post estructuralista naix amb el rebuig d’allò binari. La identificació
entre sexe i gènere no es presenta, per a les autores post estructuralistes,com a
pressupost evident. El fet de relacionar cadascun dels sexes amb un model concret de
ser i comportar-se, resulta per sí mateixa qüestionable, perquè amb el que considerem
“ser dona” o “ser home”,no s’esgoten totes les identitats dels subjectes. Hem de
reconèixer múltiples femineïtats i múltiples masculinitats, ja que és l’acceptació de la
diversitat la que ens permet convergir el gènere ambla classe, l’ètnia, la sexualitat o la
desigualtat global.
En un sentit similar, les autores catalanes Subirats i Tomé (2007), afirmen que els
gèneres no són invariables a través de la història, sinó que presenten una ampla
variabilitat, tant per èpoques com pel que fa a cultures i precisament per tractar-se
d’una construcció social, no només poden variar en els seus continguts, sinó que podentransformar-se, canviar d’ordre jeràrquic o desaparèixer. Diuen les autores que existeix
una relació dialèctica entre individu i gènere.
Tal com assevera Kimmel (2008), hem d’entendre el gènere com un entramat de
relacions entre allò femení i allò masculí que gira entorn a nocions de poder i,
conseqüentment, de desigualtat. Les estructures socials,com les entén aquesta
sociòloga, condicionen la...