Que es la vida?

Biologia
Què és la vida?
La biologia
La vida és estudiada per la biologia (del grec bios-vida, logos-estudi). La biologia és un camp de la ciència que estudia un mon tan ampli com poden ser des de els animals més complexos (mamífers) fins a les formes de vida més simples (com les bactèries ¿o els virus?). Per mor d’això la biologia ha sigut dividida en molts camps i ha aconseguit moltesfites com poden ser conèixer l’origen de la vida, les aplicacions biomèdiques o la biotecnologia, a més influeix de moltes maneres en la vida diària de la població, en l’alimentació, en la salut, la conservació del medi ambient,... La biologia és basa en el mètode científic per als seus descobriments. I és per això que tot ha de ser demostrat, i qualsevol teoria és vertadera fins que apareix unaaltre més vertadera que la desmenteix.
La química de la vida
La vida es basa en uns bioelements que es divideixen en primaris, secundaris i oligoelements. Els primaris son aquells que es troben en una proporció elevada a les cèl·lules, com són el carboni, l’oxigen, l’hidrogen, el fòsfor, el nitrogen i el sofre. Els secundaris son elements que es troben en poca quantitat com el magnesi, el clor,...i els oligoelements són aquells elements que es troben en una proporció ínfima però que són essencials.
El carboni es sens dubte el bioelement més importat per a la vida, la vida està basada en ell. Això és així perquè en la seva darrera capa d’e- (la seva capa de valència) el carboni té 4 e-, cosa que li permet tant cedir-los com captar 4 d’un altre element per aconseguir la forma estable. Hiha altres elements que també tenen aquesta propietat, com el Si, però el Si és propens als enllaços simples i a la polarització, i per tant a la cristal·lització. A més a més, el carboni té la força d’unió suficient per formar molècules molt estables, però no massa com per no permetre una certa evolució.
El carboni és capaç de ajuntar-se amb altres carbonis per formar una cadena, omplint elsespais buits amb hidrògens, a això se l’anomena radical. També és pot unir amb grups funcionals, com podrien ser els alcohols(R-OH) o els aldehids (R-CH-O). Aquells carbonis que tenen els seus quatre radicals diferents se’ls anomena carbonis asimètrics. Aquets carbonis són especialment importants perquè presenten enantiòmers (tipus d’isomeria(capacitat de tenir la mateixos àtoms, però diferent forma)que consisteix en dues molècules simètriques) la qual cosa es fonamental per que els enzims les reconeguin. La nomenclatura estipula que davant el nom de la molècula durà L o D del grup alcohol del carboni asimètric més allunyat del carboni més oxidat en els monosacàrids; o del grup amoni en els AA. La natura a seleccionat per qualque raó les D-glucoses i els L-AA.
Igual que a la superfície dela Terra, a la vida el més abundant és l’aigua, essent un 70%. De la resta de biomolècules grans, la varietat canvia segons l’escala i el teixit. Hi hauria mès proteïnes en el múscul, però més glúcids en la vida en general.
Glúcids
Els glúcid tenen com a monòmer constitutiu els monosacàrids, com la glucosa o la ribosa. La D-glucosa és un polihidroxialdheid de sis carbonis i els grups alcoholsal a dreta excepte el tercer. Però la glucosa quan està diluïda en aigua es cicla podent esser alfa- si té l’-OH a baix o beta si està a dalt. La D-glucosa s’uneix per formar macromolècules com el glicogen ( amb un enllaç alfa, 1-6) que és la reserva instantània d’energia en els animals o la cel·lulosa (amb un enllaç beta, 1-4) que és col·loca al voltant de les cèl·lules vegetals formant la paretvegetal.
Lípids
El més semblant a un monòmer en els lípids són els ac. grassos. Quan tres ac. grassos s’uneixen a un glicerol mitjançant enllaços esters, és forma un triglicèrid, que és la forma de emmagatzematge d’energia a llarg termini en els animals. Quan només són dos els ac. grassos i el glicerol te un tercer enllaç amb un ac. fosfòric, es forma un lípid de membrana, que (obviament)...