Que es real

Què és real?
Tots donem per sabut que és real. Diem que el real és tot allò que veiem, el que ens envolta. Real és tot el que sabem. Sabem que, per exemple, vivim en un planeta anomenat Terra, que gira al voltant del sol, que estem dins de la via làctia i que aquesta està en l’univers amb infinites estrelles, galàxies, planetes i tot mena de cossos celestes. Sabem que és així per què ho hempogut veure amb els nostres ulls, ho captem amb els sentits. També és real, per exemple, per poder viure amb ordre i civilitzadament hem de seguir un conjunt de normes, tots per igual, i és així perquè ens ho han dit des que som petits i després quan siguem adults, ensenyarem aquestes normes als nostres fills. Aquest són alguns dels exemples del que és real, però qui ens afirma amb total certesa quetot el que diem que és real és realment real? La nostra realitat (el món on vivim) és tal com el coneixem o és un engany o una il·lusió? Perquè donem per cert el que ens diuen?
La Chantal Maillard parteix dient que les imatges tenen un gran poder d’atracció, vist que, ens semblen reals i tenen moviment. En el cas de les pel·lícules (que són imatges en moviment) ens atrauen encara més, ja que sabemel principi i el final de la pel·lícula, cosa que no podem fer amb la nostra vida. No sabem com serà el nostre futur dins de deu minuts, una hora, tres setmanes o deu anys. Aquestes imatges poden ser agradables i desagradables però les que més ens atrauen són les desagradables. És així per què mentre l’estem veient ens oblidem de la nostra vida, creant el sentiment d’empatia, aquest sentiment ensdóna plaer. Ella ho exemplifica dient que quan anem al cinema a veure una pel·lícula. Som conscients que en aquella pel·lícula hi haurà coses desagradables. Així doncs, inconscientment, busquem el plaer, inclús paguem per ell.
Tornat a la idea que les imatges són representacions del que és real, diu que aquestes imatges estan constituïdes per idees pròpies, que es basen en el coneixement i el quesabem. Tenim aquestes idees gràcies als sentits, l’experiència de cada persona en la seva vida. Llavors el que nosaltres tenim constituït per real, no és el nostre propi concepte, per què si fos així, tindríem idees i coneptes diferents. La nostra ideea de el real és la ideea de la societat. La societat és la que ens diu com és i que és. L’educació és la que s’encarrega d’imposar-nos aquestaideea, de sotmetent-nos a l’obediència fen que tothom pensem igual i actuem igual. I la persona que actua o pensa de manera diferent al conjunt, és etiquetat o marcat per diferent. A més tot el que percebem va a parar al nostre “filtre”, la ment. Com sabem que la ment no ens enganya? Perquè hem de creure'ns tot el que ens diuen? Per tant, i en conclusió a les idees de la Cantele, no hi ha res real.
Joem posiciono a favor de les idees de la Cantele. Respecte a la primera idea que diu que el mal ens atrau i en dona plaer és cert. A vegades, quan surto de l’institut veig un munt de gent agrupada, cridant “que es barallin, que es barallin”. Llavors jo i el meu grup d’amics ens apropem per veure que passa. Hi ha dos nens que s’estan a punt de barallar. Estem a l’espera per veure si es barallenrealment o no. Quan és que sí es barallen, estem allà mirant com ho fan i si més no alguns animant a què es peguin més fort. En canvi quan no es barallen anem cap a casa dient que si són uns cagats, que si diuen que es volen pegar, s’han de pegar, que vaja dos ximples que només parlen. Es veu claríssimament que ens agrada i atrau la violència.
És divendres a la nit i un grup d’amigues van a sopar a unrestaurant i després aniran a una discoteca que està a prop. De camí cap al restaurant l’Anna diu que ha vist un gat negre passant pel mig de la carretera. Les altres es giren per veure aquest suposat gat i cap d’elles el veu. Li comencen a dir que s'ho ha inventat per captar la seva atenció però ella insisteix dient que sí que l’ha vist, que era veritat. Ja tenen taula en el restaurant i només...