Que sóc?

QUÈ SOC?
Preguntes com aquesta formulen milers d’incògnites que no acaben de ser resoltes. Si ens endinsem en el passat, els humans no tenien tants recursos a l’abast com els que tenim ara. Aquestaés una de les raons per les que van sorgir les creences i ideologies religioses, tenien la necessitat de trobar respostes a fets complexament explicables. Centrant-nos en aquesta pregunta, es presentendos ideologies: la més antiga, el dualisme; i la més recent el monisme. Cadascuna reflexa punts de vista diferents explicats a continuació, però la pregunta que ens hem de fer és, som un cos, o tenimun cos?
Per una banda, el dualisme defensa l’ànima com a responsable de que el cos tingui vida, és a dir, que la persona és viva perquè té una anima, la persona és viva perquè l’anima que portadintre sosté el cos. Per tant els dualistes pensen que, quan un cos deixa de funcionar, quan es produeix la mort, el cos queda allà físicament però l’anima marxa d’aquest i pot seguir vivint sense ell. Ésper això que neguen l’existència de relació entre ànima-cos, ja que segons els seus ideals les persones formades per una ànima, no són un cos, sinó que viuen en un cos i cada una hi viu temporalment,fins que el cos és mort, i l’ànima segueix viva i pot continuar fora d’allò(cos). A més a més, una altra raó que reforça la inexistència d’una relació entre ànima-cos i per tant el pensamentdualista, és el fet de relacionar el cos com a material, i només material (com una cosa) i l’ànima com a la personalitat de la persona, l’ànima que pensa, sent, desitja...qualitats que un material com és elcos, no pot fer, en canvi la ment si, tot i que no se sap com, de quina manera planteja fer-ho. Plató és un dels primer filòsofs que estan a favor d’aquestes idees, juntament amb Aristòtil donavensuport a la diferenciació entre ànima-cos.
D’altra banda, el monisme defensa el contrari, defensa el jo com a cos, per tant l’èsser humà segons els monistes, és un cos i solament un cos, sense cap...