Quequesa

Quequesa o disfèmia

ADQUISICIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA LLENGUA ORAL


ÍNDEX

ÍNDEX 2
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES 3
PERCENTATGES DE PERSONES QUE PATEIXEN DE QUEQUESA 4
TIPUS DE DISFÈMIA 4
SÍMPTOMES CARACTERÍSTICS DE LA DISFÈMIA 5
CAUSES DE LA DISFÈMIA 6
TRACTAMENT PSICOLÒGIC DES DE L'ORIENTACIÓ CONTUCTAL 6
Seguiment 6
Encobriment 7
Parla rítmica 7
Tècniques operants7
Temps fora 7
DIDÀCTICA PER AL TRACTAMENT A L’AULA DE LA QUEQUESA 8
WEBGRAFIA 13

DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES

La quequesa és una pertorbació de la fluïdesa de l'expressió verbal caracteritzada per repeticions o prolongacions involuntàries (audibles o silencioses) durant l'emissió de curtes unitats de la parla, és a dir, dels sons, les síl·labes o les paraules monosíl·labes.
Aquestesinterrupcions en la fluïdesa de la parla s'acompanyen de tensió muscular en cara i coll, por, estres i són l'expressió visible de la interacció de determinats factors orgànics, psicològics i socials que determinen i orienten en la persona la conformació d'un ésser, un fer i un sentir amb característiques pròpies.

El comportament de la disfèmia pot ser:
* Tremolor muscular. 
* Bloquejos.* Tensió vocal. 
* Repeticions. 
* Acurtar paraules o no trobar-les.
* Usos de l'aire residual. Continuen parlant després de l'espiració normal. 
* Usos de camuflatge: tapar-se la boca, girar el cap, riure's...
* Evitar de la comunicació. Evitar paraules difícils, o fingir sordera. 
* Retard en l'emissió de la paraula. Pensar molt abans de respondre. 
* Reaccionsinternes: por, malestar, vergonya i culpabilitat. 

La quequesa, es tracta d'una dificultat que comença a desenvolupar-se molt primerencament (entre els tres i quatre anys d'edat) per açò és recomanable tractar-la abans dels sis anys ja que el llenguatge encara no està consolidat. Els especialistes adverteixen que, fins a aquest moment, la dificultat pot revertir-se totalment; més tard només enforma parcial.
Aquesta ve sempre acompanyada de tensió, tensió de l'esforç per resoldre la dificultat. Algunes persones amb aquest trastorn estrenyen els dits dels peus, tanquen els punys o cabotegen.
És important recordar que els xiquets que quequegen són tan o més intel·ligents que els que no tenen aquesta dificultat.
La disfèmia és reconeguda avui com un trastorn que causa enorme danyemocional i porta a l'aïllament de les persones que ho pateixen per temor a ser objecte de burles. Molts tartamuts limiten les seues activitats i la seua vida social fins a límits inimaginables. En viure-ho com alguna cosa que fa vergonya, alguns desenvolupen a més estratègies cada vegada més complexes per a ocultar el seu problema. I d'aquesta manera, lluny de solucionar-ho, ho reforcen.PERCENTATGES DE PERSONES QUE PATEIXEN DE QUEQUESA

* La quequesa afecta entre 1,5% al 2% de la població adulta.
* El 5% dels xiquets passen per una etapa de difluència en la infantesa.
* Estudis internacionals han demostrat que el 80% dels casos en xiquets remet.
* El nombre d'homes que tartamuts supera al de dones en una proporció de 4 a 1, per raons desconegudes.

TIPUS DE DISFÈMIA1. TÒNICA. Els moviments que els acompanyen i els trastorns respiratoris o vasomotors són conseqüència d'aquesta afecció.
- Parla entretallada.
* Espasmes que afecten a grups musculars relacionats amb la fonació. 
* Bloqueig de la parla.
* Tècniques de desbloqueig que intensifiquen encara més el to muscular provocant una parla explosiva i violenta. 
2. CLÒNICA. Produccióde contraccions bucals breus i ràpides que donen lloc a una repetició compulsiva de vocables. 
3. MIXTA (clònica - tònica / tònica - clònica)

SÍMPTOMES CARACTERÍSTICS DE LA DISFÈMIA

* Manifestacions lingüístiques: 
* Ús de “muletilles” verbals. 
* Perífrasi i llenguatge redundant. 
* Alteracions sintàctiques, frases incompletes. 
* Abús de sinònims. 
* Discurs...