Quiero leer una cosa

Soldado ja és història. I és història rebent a canvi 30 milions d’euros, el traspàs més car de l’història dels Spurs, fet que li dona encara més valor si cap. Salvo encara deu estar de celebració,igual que molts valencianistes, i ho entenc: València i Tottenham estaven condemnats a entendre's, tant pel bé del València com pel bé de Soldado.

S’ha parlat de moltes coses aquests dies, però n'hiha una que crec que hem passat per alt i per a mí, és l’eix de la qüestió. Tots coneixem a Soldado, coneixem el seu caràcter, la seua manera de fer. La seva lluita i entrega dins del camp son lesseues armes preferides, una lluita que moltes vegades considerem excessiva. Quantes vegades hem vist a Soldado enrecordar-se de les mares dels defenses? Jo, cada partit unes quantes. I és que, AmadeoSalvo, això ho sap. No és tonto. Ni ell, ni Soldado.

La veritat és que Soldado té una ambició ecónomica massa gran per a estar en el València CF de l’actualitat.. Ell, igual que molts dels seuscompanys, els seus agents, el senyor Tebas, i molta altra gent del món del futbol, que són calificats en moltes ocasions de “peseteros”. Però, no obstant, des de l’arribada de Salvo el jugador no pinta resen València. El projecte Fair Play de Salvo el deixa, mai millor dit, en fora de joc. Soldado mai diria una paraula al arbitre. Mai de la vida. La venda està pactada des de la presentació del projecteGloval, i em pareix que el València té més a guanyar que a perdre.

Roberto Soldado ha fet 83 gols en 135 partits. Números de gran davanter, millors que els del guaje Villa, fet que li donaespecial mèrit. És un gran jugador, ningú diu el contrari. Però, hem de recordar: Soldado, amb 15 anys, va fitxar pel Reial Madrid; podem dir que va donar la cara sent capità, però no tinc clar si pel club oper ell mateix i els seus amics, com Llorente, quan les coses no anaven massa bé; mai ha dit una paraula en valencià, ni ho ha intentat, un valencià molt de la Meseta. I així, un llarg historial...