Quiet

* Contextualització de l’activitat:

Lectura del llibre “Quiet” de Màrius Serra, xerrada en classe i preguntes relacionades. Tot això dins de la Unitat Didàctica 1 Habilitats d'autonomia personal i social, importància de les habilitats adaptatives.

* Descripció:

A Quiet, Màrius Serra ens obre el seus sentiments i vivències més profundes entorn el seu fill petit, el Llullu, que pateixuna greu encefalopatia.
La idea principal d’aquest llibre seria la d’un pare que ens vol confessar el seu sentir, que té la voluntat de fer-nos entendre el que ha hagut de viure i on es troba en el precís moment en el que escriu:
(...) tampoc m’agradaria d’encapçalar el meu currículum com a pare de discapacitat. Però l’únic cert és que ho sóc, que n’exerceixo i que ara mateix escric aquestesratlles per una necessitat que es imperiosa. (pàg. 128)
(...)És tant radical la seva feblesa que per força m’impregna de poder. Mirar-me’l és com respirar. En la seva companyia sóc invulnerable. (pàg. 123)
Mai cap condecoració no honorarà tant ningú com la saliva d’un llullu. (pàg. 40)
El-Llu-llu-mai-no-ho-fa-rà. Són vuit síl•labes anodines que deuen habitar els cervells de molts pares frustratsper les expectatives estroncades, però he de reconèixer que mai fins ara no se m’havien imposat amb tanta claredat. (pàg. 48)
Màrius Serra ens vol apropar a un món massa desconegut per a la majoria de les persones:
(...), penso que la invisibilitat dels llullus del món és molt acusada. (pàg. 107)
Ens explica com entén aquesta greu infermetat del seu fill:
Jo sempre he viscut del meuintel•lecte, però vaig adonar-me a temps, crec, de la vacuïtat de les metàfores. Per això només veig els llullus com una possibilitat d’existència. Devastadora, això sí, però tan real com totes les altres. Una possibilitat que exclou les connexions cerebrals i les extraordinàries construccions que aquestes permeten, (...). Les relacions amb el meu Lluís, però, són sempre a través de la pell. L’intel•lecte nohi juga cap paper. Cap. I sense intel•lecte no hi ha intel•lectuals, ni pensament, ni llengua ni metàfores ni metonímies ni sinècdoques ni cap mena de trop, per més que m’entusiasmi la vida tropical que les paraules permeten explicar. (pàg. 44)
L’autor reconeix la seva necessitat de mostrar al món la malaltia del seu fill. És com una manera de poder parlar per ell:
...afany exhibicionista que lamalaltia del Llullu em provoca. (pàg. 54)
Reconfortat per l’interès del món en els afers de mon fill, (...). (pàg. 55).
M’agrada gaudir amb els canvis sobtats de cara que fa la gent quan s’adona de la gravetat del Lluís, (...). (pàg. 103)
Una altra idea seria el neguit de no tenir esperança:
... en el fons, ja començo a sospitar que mon fill mai no sanarà. (pàg. 18)
M’hauré de començar aacostumar, perquè últimament telefonen sovint per a afers burocràtics, però encara em costa imaginar-me que algú pot demanar per ell, que rep cartes o trucades, que pot arribar a tenir un bri de vida autònoma, com si qualsevol dia d’aquests poguessin trucar a la porta i fos una amiga seva que ha quedat de passar-lo a buscar. (pàg. 32)
L’autor pretén, no tant sols obrir-nos el seu cor i explicar-noscom s’ha sentit des del naixement del seu fill, sinó que també cerca el contacte amb la gent. Té la necessitat de ser entès i establir un diàleg amb la resta del món.

* Relació continguts teòrics:

1.-Quina importància creus que té el diagnòstic?: Jo crec que el diagnòstic es fonamental per prevenir, poder fer la cura adient. Però quan el tenim els pares l’accepten com un fet consumat ique no podem fer res. D’altre mena el cuidem i fan tot el possible per que visqui amb la mes normalitat.
2.- Com condiciona la vida de la família el naixement del fill?: Condiciona molt, però en aquest cas pel seu nivell adquisitiu podem adaptar la seva casa i seguir la seva vida habitual, viatjant i demes.
3.- Creieu que al llarg de la lectura del llibre, els pares es poden sentir víctimes en...