Quim Monzó

ADEQUACIÓ:

Caràcters del text:

-El caràcter lingüístic: el text és un producte lingüístic construït amb els elements d’una llengua concreta,d’acord amb les regles que li són pròpies.

-El caràcter pragmàtic i comunicatiu: l’emissor parla a un receptor amb una finalitat en un espai i en un temps determinants (context).

-El caràcter textual i discursiu: el text te una organitzacióinterna i unes regles pròpies que garanteixen el significat del missatge i l’èxit de la comunicació.

Propietats textuals: un text es caracteritza per l’adequació, la coherència i la cohesió. Cal tenir en compte també la correcció lingüística.

-L’adequació: dóna compte de la capacitat que té el text per adaptar-se al context comunicatiu.

-La coherència: contempla el sentit global del text i coms’organitza significativament.

-La cohesió: estableix els mecanismes de relacions lèxiques i gramaticals entre paraules,així com els procediment que connecten paraules.

-La correcció lingüística: és la propietat d’aplicació de les regles gramaticals i l’ús correcte del vocabulari d’una llengua.

Àmbits d’ús: marc ambiental físic o social en que te lloc l’acte comunicatiu.

-Àmbit d’úsinformal: àmbit d’ús familiar.

-Àmbit d’ús formal: acadèmic, periodístic, publicitari, administratiu,literari, altres àmbits.

Gènere: poema, columna, article d’opinió,multa,resum,biografia.

Finalitat comunicativa: determina que vol aconseguir l’autor amb el text i el tipus de text.

Canal: es el mitjà pel qual es transmet i es rep la comunicació. Pot ser oral o escrit.

Codi: consideremel diferents indicadors de cada varietat:procedència temporal (varietat diacrònica:temps actual, antic), geogràfica(varietat diatòpica: bloc i dialecte)i social(varietat diastràtica i diafàsica: estàndard, col·loquial, literari,científic. Es diu si hi ha argots...).

Blocs dialectals:

• Oriental:

- Central: emmudiment de l’element oclusiu dels grups finals, desinència enu,vulgarismes.

- Balear: les esdrúixoles acabades en ia perden la a final,perduda de desinència en el present d’indicatiu.

• Occidental:

- Nord occidental: sistema de l’article català, desinència o en el present d’indicatiu.

- Valencià: grups consonàntics finals, r final, demostratius i adverbis de lloc.

Varietat estàndard: representa el model de la llengua i pretén sercompartit per tots els parlants en moltes situacions. Es una varietat funcional acoblada a la normativa. La raó de la seua existència es la cohesió i la intercomunicació entre els parlants de la comunitat lingüística,Es una varietat superadora de la diversitat i ha de ser conegut i acceptat.



La formació de l’estàndard: es un procés lligar a la modernització de les societats actuals.

1)Selecció de la varietat a partir de la que volem fer l’estàndard.

2) Codificació de grafies amb l’objectiu de reduir la variació formal redundant.

3) Difusió en les comunitats:

4) Elaboració i actualització dels recursos expressius de la llengua.

Models de l’estàndard: unitarista(un dialecte geogràfic de prestigi serveis de base per a l’estàndard), composicional(s’arriba a la varietatcomuna a partir d’aportacions de tots els dialectes) i policèntric(implica normes estàndard diferenciades en distintes demarcacions administratives.

Entrebancs per a l’estandardització de la llengua: diversitat de parlants, castellanització, absència de la llengua en determinants àmbits d’ús formals, falta de consciència cívica i política i escassesa de mitjans de comunicació de massa.

Veus deldiscurs:

• Nivell extratextual:

- Autor real: emissor que produeix realment el text.

- Lector real: els que llegim i interpretem el text.

- Autor model: reconstrucció que es lector real es fa de l’autor.

- Lector model: imatge mental que se’n fa l’autor de les persones a qui s’adreça.

- Coneixements enciclopèdics: coneixements lligats a la cultura en que...