Quim Monzó
Páginas: 2 (295 palabras)
Publicado: 15 de febrero de 2014
Quim Monzó
Va nàixer a Barcelona l’any 1952. És traductor, col·laborador en mitjans de comunicació i narrador. És un dels escriptors de contes i novel·les més important del’actualitat. Tot i que on realment reïx és en la narrativa curta.
S’inicià amb l’obra “L’udol del griso al caire de les clavegueres”(1976) amb que guanya el premi Bertranai es va donar a conèixer. El 1999 va publicar un recull de tots els seus contes: “Vuitanta-sis contes”.
Ha rebut gran influència d’autors nord-americans, francesos iitalians, i una influència limitada de la narrativa catalana.
La seua temàtica més freqüent és la vida quotidiana occidental: retrata la societat i els problemes actuals, com lasolitud, les relacions de parella, la incomunicació, els estereotips. Fa un regir dels contes tradicionals, trenca els tòpics, (l’amor per a tota la vida).
Utilitza unmecanisme irònic, constant en tota la seua obra. I fa una màxima elisió d’elements supèrfuls.
La majoria dels seus contes aparentment simples tenen una gran profunditat d’anàlisi.Tot i que la seua obra es caracteritza pel despoblament retòric, falta de grandiositat o pompositat trobem una sèrie de recursos que el caracteritzen: les onomatopeies,metàfores irreverents, hipèrboles humorístiques, crea vocabulari nou, com adjectius a partir de marques comercials, caracterització dels personatges amb nom absurds, adjectius o ambuna definició que va allargant-se; la intertextualitat jugant amb contes tradicionals.
En conclució: Monzó és un mestre del conte literari modern que en els seus relatspresenta una ambientació urbana, uns personatges esquemàtics i anònims, una aparició d’elements absurts i fantàstics tot adobat amb un acurat tractament humorístic i irònic.
Va nàixer a Barcelona l’any 1952. És traductor, col·laborador en mitjans de comunicació i narrador. És un dels escriptors de contes i novel·les més important del’actualitat. Tot i que on realment reïx és en la narrativa curta.
S’inicià amb l’obra “L’udol del griso al caire de les clavegueres”(1976) amb que guanya el premi Bertranai es va donar a conèixer. El 1999 va publicar un recull de tots els seus contes: “Vuitanta-sis contes”.
Ha rebut gran influència d’autors nord-americans, francesos iitalians, i una influència limitada de la narrativa catalana.
La seua temàtica més freqüent és la vida quotidiana occidental: retrata la societat i els problemes actuals, com lasolitud, les relacions de parella, la incomunicació, els estereotips. Fa un regir dels contes tradicionals, trenca els tòpics, (l’amor per a tota la vida).
Utilitza unmecanisme irònic, constant en tota la seua obra. I fa una màxima elisió d’elements supèrfuls.
La majoria dels seus contes aparentment simples tenen una gran profunditat d’anàlisi.Tot i que la seua obra es caracteritza pel despoblament retòric, falta de grandiositat o pompositat trobem una sèrie de recursos que el caracteritzen: les onomatopeies,metàfores irreverents, hipèrboles humorístiques, crea vocabulari nou, com adjectius a partir de marques comercials, caracterització dels personatges amb nom absurds, adjectius o ambuna definició que va allargant-se; la intertextualitat jugant amb contes tradicionals.
En conclució: Monzó és un mestre del conte literari modern que en els seus relatspresenta una ambientació urbana, uns personatges esquemàtics i anònims, una aparició d’elements absurts i fantàstics tot adobat amb un acurat tractament humorístic i irònic.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.