Quim monzo

Quim Monzó va nàixer a Barcelona l'any 1952, es autor de llibres excepcionals, la millor referència de la seua narrativa son els Vuitanta-sis contes en 1996. Ha treballat de dissenyador gràfic,dibuixant de còmics, corresponsal de guerra,traductor... però sobretot d'escriptor. La matèria de les seues narracions és la vida quotidiana del món occidental, la ciutat és el seu centretemàtic.

Monzó es l'autor mes important de la narrativa breu actual. Es troba dins de la tendència al·legòrica,aquesta es pessimista de la societat moderna, converteix els referent urbans en unametàfora dels valors que caracteritzen la nostra època com la insatisfacció vital de l'home contemporani, l'obsessió per la feina..
 Els seus contes son un reflex de la societat contemporàniaperquèuna bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimental, tant en l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com  en els trasbalsos i contrarietat que han de patir i superarun individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó opta per una mirada violenta i seca.

Un altre grup temàtic es el que converteix la narració en una guia moderna de lavida exasperada d'una gran ciutat que fa els actes incomprensibles i rutinaris dels personatges.
Altres tema es la faula moral.
Els trets principals que caracteritzen la seua narrativa i els seua recursossón:
Ambientació urbana.
Personatges esquemàtics i anònims.
L’ humor i ironia.
Elements absurds i fantàstics.
Recurs a la metaficció interna sobre el relat.

La majoria dels seus contes notenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç. La narració es construeix sobre una idea bàsica que s'amplia de forma circula o s’exagera, fina a arribar a un final sorprenent, humorístic isovint ben absurd.

De la seua narrativa podem destacar: Uf, va dir ell (1978),Guadalajara (1996), El millor dels móns (2001) alguns d'aquests relats han estat adaptats al cinema....