Quim monzo
Tema
En aquest llibre es tracten diversos temes variats:
En Que bonic es viure (pag15) es plantea el fet de que en la televisió colombiana haja decidit posar en la televisió en blanc i negre les imatjes mes dramátiques de les noticies, en Ma mare es una proxeneta (pag 26) critica a la forma d’ expresarse sobre algunes autoritats, en Una de tripa (pag 47) es critica lapoca varietat gastronòmica respecte a les diferents maneres de cocinar un mateix plat, en futbol i drets d’ autor (pag 61), es plantea el fet de que el futbolistes cobren drets d’ autors per el seus gols i jugades, en Aplaudiments (pag 92), es critica l’ inaproipat aplaudiment que es fa en els enterramners, en Hostaleria i mitjans de comunicacions (pag 101), es critica el fet de que els hostelerspagen drets d’ autor per que els clients pugan escoltar la radio i veure la tele en el bar i no es page drets de autors per deixar que els clients lligen els diaris, en El tabú de la piroctecnia ( pag 112) es critica la facilitat que hi ha en espanya per a conseguir petards, en El zurito (pag 121) , es tracta el cas d’ un home que va pedir un zurito en un bar sol per la ilusió que el feia utilitzaraquesta paraula, en Recessió de malnoms (pag 131), tracta el com s’ han originat moltes vegades els malnoms, en Els detalls del decorat (pag 167) es critica que la gent no es preocupe per llegir els escrits que es pot trobar en la vida quotidiana, en Dos-cents quilos de providencia (pag 183), on el autor critica que no es faça res per evitar els derrumbaments en la Sagrada Familia, en A imatge isemblança (pag 217) es fa una critica a l` enginyosa que resulten algune imatjes que es mostren com certes, en Una mica inacabable (pag 221), es esposa la abundancia de series espanyoles relacionats amb gremis que hi ha en espanya, en Nice Guggenheim , isn’t it? (pag 227) on es fa una critica a les persones que viajen alter països per fer coses que poden fer en el seu, en L’ imperi del picapica(pag 235) es critica la desaparició de la cuina tradicional a barcelona, en la La força de la genética ( pag 243) es critica el fet que se tinga fer soroll per a cualsevol celebració.
Resum
Que bonic es viure (pag 15): Monzó exposa la queixa de molts expectadors sobre els dibuixos animats per tindre continguts violents, a diferència de atres espectadors que disfruten veient programes realsde impacte. En Gran Bretanya, en la televisió s’ ha sustituit la veu de les persones que promouen la violència per veus d’ actors. Per altra banda en Colòmbia s’ ha decidit posar les imatjenes tràjiques a la televisió en blanc i negre, cosa que originarà confusió en saber si la televisió emet algo tràjic o algo antic. Això es fa segon el autor perque el color emet alegria i el blanc i negretristesa. Segon l’ autor això no serveix de res ja que la sang en blanc i negre impresiona tant com la de color.
Tauromàquia contemporània( Pag 20). Se comenta que està desapareguent la vocació taurina. Però segons Monzó la realitat es que esta vocació el que està fent es transformarse al igual que aunque està dismnuint les vocacions religioses està aumentant el oenagés.
El que pasa es que elstoros s’ han traslladat al carrer, sustituint els toros per cotxes.
Es pot veure com molts peatonts crucen el carrer esquivant els cotxes, es queden en la ratlla que separa els dos carrils i terminen cruzant a la altra banda del carrer. Per pasar han de hacer acrobacioses menejant el cor amb una gran maestria. Segons l’ autor el cotxes despres de esquivar al peatò deberia pararse i dir: ¡Ole torero!Ma mare es una proxeneta (pag 26): El narrador va arribar a casa de sa mare en taxi, al arribar li va dir que tenía que parlar seriòsament amb ella, quería saber quan ganaven amb la prostitució, la mare al oir la seva pregunta va reaccionar com si no sages res, però el narrador v seguir insinstint ya que Josep-Lluís Nuñez havia dit que els de les Corts afavoreixen la prostitució en el camp...
Regístrate para leer el documento completo.