quimica diels alder








Reacció de Diels-Alder





















Professora:
Yolanda Diaz
Alumnes:
Claudia Maria Olteanu
Francesc Alcoverro Rius


Data: 15/10/2012











Índex


1.Introducció..................................................................................................pàg.3

2. Mecanisme de reacció: Teoria dels orbitals frontera..................................pàg.3

3. Efectes dels substituents en les reaccions de Diels-Alder...........................pàg.4

4. Control de diferents tipus de selectivitat.....................................................pàg.54.1. Regioselectivitat............................................................................pàg.5
4.2. Estereospecificitat.........................................................................pàg.5
4.3. Diastereoselectivitat .....................................................................pàg.6


5. Condicions dereacció..................................................................................pàg.8
5.1. Àcids de Lewis..............................................................................pàg.8
5.2. Control cinètic o termodinàmic.....................................................pàg.9

6. Bibliografia...................................................................................................pàg.101. Introducció


La reacció de Diels-Alder va ser descoberta al 1928, es un exemple típic de reaccions de cicloaddició les quals son el resultat de la formació d’un anell a partir de dos reactius a grans trets . Aquestes reaccions es produeixen per mecanisme concertat que implica la formació d’un sol estat de transició amb la qual cosa no tenim intermedis dereacció .
Concretament la reacció de Diels-Alder és una cicloaddició d’alquens i diens que és un mètode molt útil de formació de ciclohexens .
Durant aquesta reacció s’obtenen dos nous enllaços simples carboni-carboni a costa de dos dobles enllaços o un de triple que proporciona una força directora a la reacció (DG).









2. Mecanisme de reacció : Teoria dels orbitals fronteraPer entendre mes profundament les cicloaddicions concertades hem de fer ús de la teoria d’orbitals frontera .



Fig.1. Interacció entre el LUMO del dienòfil i HOMO
del diè en la reacció de Diels-Alder



En termes de simetria orbital la reacció de Diels-Alder es una cicloaddició [4π +2π] . Els càlculs quàntics demostren que es unamecanisme concertat . El TS precisa que el diè adopti la conformació s-cis . El diè i el alquè ( que anomenem dienòfil per l’afinitat amb el diè) s’aproximen un a l’altre en plans quasi paral·lels . la simetria dels orbitals π permet que s’estabilitzin les interaccions entre el carboni 1 i 4 del diè i dienòfil . La interacció mes forta es produeix entre el LUMO del dienòfil i el HOMO del diè .Les simetries dels enllaços en estat basal son tals que poden succeir a traves dels lòbuls terminals amb geometria suprafacial , amb la qual cosa es realitza ràpidament en condicions tèrmiques .






3. Efectes dels substituents en les reaccions de Diels-Alder

Hi ha un fort efecte electrònic dels substituents el les reaccions de diels-alder . Es coneix que aquesta reacció es mesrapida i eficient quan el dienòfil conte un o mes EWG i el diè conte un ERG .Els dienòfils mes reactius per a diens simples son els que tenen grups electro-atractors per tant els mes efectius són quinones , anhídrid maleic, nitroalquens . també son efectius aldehids α-β insaturats, esters, cetones i nitrils . Per altra banda si s’utilitza un diè pobre en electrons i un dienòfil ric com...