QUIMICA


HI HAURÀ QUIMICA ENTRE NOSALTRES?

Des del meu punt de vista, crec que aquesta conferència ens apropaba els estudis quimics i biològics de postgrau i doctorat a joves de la nostra edat,que, generalment encara els veiem molt llunyans.
Em va semblar molt interessant i alabable la manera com el conferenciant va dirigir-se a nosaltres, utilitzant paraules i expressions perarribar-nos d’una forma propera i entretinguda.
Va parlar de molts ítems, i el que més em va cridar l’atenció va ser sens dubte que, anys enrere, van dur a terme un seguit d’estudis iinvestigacions que els van portar a deduir que havien descobert una manera eficaç (un producte químic) per eliminar les paneroles (anti-cucarachas), i en canvi, va resultar que el que feia aquest producteera el contrari, les multiplicava.
Com a conclusió d’aquesta anècdota crec que al què es referia el conferenciant era que la ciència no sempre es exacta, també pot donar-nos sorpreses, ja quesovint els resultats no són els esperats, i també pot portar-nos a descobrir remeis, solucions o simples curiositats que no estaven planejades prèviament.
Crec que realment tothom va gaudir dela xerrada, sobretot els alumnes que estudien biología i química, ja que ells es trobaven en el seu àmbit, i podien aplicar-hi els coneixements adquirits a les classes prèvies.
Per acabar,vull destacar una de les últimes coses que va dir. Va ensenyar unes imatges per a que poguessim veure què feia en el seu temps lliure, i personalment crecque era una sàtira referint-se a alguns prejudicis que es tenen sovint davant la manera de viure dels científics. Sovint es creu que viuen només per la ciència i per a la seva evolució. Com béva dir el conferenciant, els agrada sortir amb els amics, anar amb moto o pujar muntanyes, com fem la resta d’humans quan sortim de la feina, ja sigui per evadir-se, per desconectar…