QuimMonzó1

Quim Monzó
(Barcelona, 1952)

La monarquia
Tot gràcies a aquella sabata que va perdre quan va haver d'anar-se'n cuita-corrents del ball perquè a les
dotze s'acabava l'encanteri, el vestit tornava ala condició de parracs, la carrossa deixava de ser carrossa
i tornava a ser carbassa, els cavalls ratolins, etcètera. Sempre l'ha meravellat que només a ella li vingués
la sabata a la perfecció, perquèel seu peu (un 36) no és de cap manera inusual i altres noies de la
població deuen tenir la mateixa talla. Encara recorda la cara d'astorament de les dues germanastres, quan
van veure que era ellaqui es casava amb el príncep i (uns anys després, quan els reis es van morir) es
convertia en la nova reina.
El rei ha estat un marit atent i fogós. Ha estat una vida de somni fins al dia que hadescobert, a la camisa
reial, una taca de pintallavis. El terra se li ha enfonsat sota els peus. Quin desfici! ¿Com ha de
reaccionar, ella, que sempre ha actuat honestament i sense malícia, que és la virtutpersonificada?
Que el rei té una amant és segur. Una taca de pintallavis a la camisa sempre ha estat una prova clara
d'adulteri. ¿Qui deu ser, l'amant del seu marit? ¿Ha de dir-li que ho ha descoberto bé dissimular, com
sap que és tradicional en les reines, en casos així, per no posar en perill la institució monàrquica? ¿I per
què ha buscat una amant, el rei? ¿És que ella no el satisfà prou?¿Potser perquè es nega a pràctiques que
considera perverses (sodomia i dutxa daurada, bàsicament) el seu marit les busca fora de casa?
Decideix callar. Calla també el dia que el rei no arriba a la cambrareial fins a les vuit del matí, amb
ulleres de pam i flaire de dona. (¿On es veuen? ¿En un hotel, a casa d'ella, al mateix palau? Hi ha tantes
habitacions, en aquest palau, que fàcilment podiapermetre's tenir l'amant en qualsevol de les
dependències que desconeix.) No diu res tampoc quan els contactes carnals que abans establien amb
regularitat de metrònom (nit sí, nit no) es van espaiant fins...