qwedrfgtyhjukl

Cronos
No s'ha de confondre amb Chronos, la personificació del temps.
Acap.svg
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!)
S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes .
Cronos
Saturnus fig274.png

Residència Planeta terra
Símbol Falç
Consort Rea
Pares Urà i Gaia
Germans Rea,Oceà, Hiperió, Teia, Ceos, Febe, Jàpet, Crios, Mnemòsine, Tetis, Temis
Fills Zeus, Hera, Posidó, Hades, Hestia, Demèter, Quiró
Equivalent romà Saturn
A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus.[1] Sovint ha estat confós amb el seu homònim Chronos (en grec Χρόνος). A la mitologia romana, Cronoss'identifica amb el déu Saturn.

El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus propis fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa Rea. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, va destronar elseu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D'ell deriven doncs les figures conegudes com a Pare Temps.

Se celebrava el festival Crònia en honor seu.

Taula de continguts [amaga]
1 Destronament d'Urà i regnat de Cronos
2 Zeus
3 Vegeutambé
4 Notes i referències
Destronament d'Urà i regnat de Cronos[modifica | modifica el codi]

Rea entrega a Cronos una pedra embolcallada.

Cronos devorant Posidó, un dels seus fills, en un quadre de Rubens
Després de derrotar Urà, Cronos va tornar a tancar al Tàrtar els hecatònquirs i els ciclops, als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera Campe.Després, va pujar al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la qual la gent no necessitava ni lleis ni regles, perquè tothom feia allò que era correcte i no existia la immoralitat.

Cronos va saber a través de Gea i Urà, posseïdors del coneixement de l'esdevenidor, que estava destinat a ser enderrocat per un delsseus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus Demèter, Hera, Hades, Hestia i Posidó, se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a Gea que maquinés un pla per salvar-lo i, així, Cronos rebés el càstig merescut pels seus actes tant en contra del seu pare com dels seus propis fills. Rea va donar a llum en secret Zeus al'illa de Creta i va lliurar una pedra embolicada amb bolquers (coneguda com a Ónfalos) a Cronos. Ell, creient que era el seu fill, se la va empassar de seguida. Rea va mantenir Zeus ocult en una cova de la muntanya d'Ida a Creta.

Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jápeto, els tres fills d'Urà i Gea, reben cadascun un terç de la Terra, iCronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i Rea tan aviat com neixen, però a Dódona, Rea dóna a llum en secret el seu fill Zeus, al qual envia a Frígia per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i Rea, fet que provocà que els seus fills declaressin illiuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no menciona la mort d'Urà a mans de Cronos ni l'intent de matar algun dels seus fills.

Zeus[modifica | modifica el codi]
Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a reviure els fills que havia devorat. Després va ser llançat al Tàrtar.

Als antics mites...