qweqe

Vaig escollir el tema del dopatge, perquè era un món desconegut per a mi, i sentia una gran curiositat per conèixer una mica més sobre aquest tema. Fer aquest treball m’ha servit molt en aquest aspecte perquè he pogut buscar molta informació del dopatge, i assimilar-la. He aprés coses que abans no sabia ni que existien. La història del dopatge es fascinant, l’home ha estat competint des delsinicis de la seva existència, i ha fet tot el possible per guanyar sempre. La nostra naturalesa ens juga una males passades, i el dopatge és una d’elles.
Mentre es segueixi valorant exclusivament la victòria ,es promourà la desaparició del «joc net» i seguirà el seu curs la progressiva deshumanització de l'esport.
Una altre de les coses que volia investigar eren les substàncies dopants. Ésincreïble la quantitat de substàncies que es poden arribar a utilitzar. Tant a la web com a llibres, he pogut arribar a trobar moltes definicions diferents de cada substància, possibles propietats que hi tenia una substancia segons una web i diferents propietats en una altra. Però en el que totes estaven d’acord era en els perills que tenen, i els efectes negatius que pot provocar una d’elles al’organisme humà.
És important que les persones entenguin aquesta part del dopatge, perquè no tan sols són substàncies que ajuden a incrementar el rendiment del cos, sinó que també a llarg termini pot provocar lesions greus a l’organisme, fins i tot, la mort.
És impressionant com millora la medicina en aquest aspecte. La quantitat de substàncies dopants que hi ha es anormalment gran, i cada dia sorgeixen denoves. Es tenen que canviar els mètodes de detecció molt sovint, actualitzar les màquines d’estudi, i estudiar els efectes que poden tenir. Jo admiro molt a aquestes persones, i el més penós de tot és que no ho feia fins que vaig començar el treball.
Hem de valorar molt el treball d’aquestes persones, perquè estan vetllant per la nostra salut i per a que una cosa que ens agrada a tots com ésl’esport, un medi d’escapament de la rutina, una forma de progressar, el complir unes metes, tot això sigui igual per a tots i que estigui net de trampes.
He aquí els controls, la forma de detecció del dopatge, l’examen que tot esportista d’elit passa alguna vegada durant la seva trajectòria esportiva. La gran incògnita, quin control serveix i quin no, quin es més fiables el de sang, el d’orina,potser el d’alè...Crec que és un a cert per part dels especialistes l’idea de realitzar un control d’orina i sang a la vegada.
Pot ser que aquest mètode sigui molest per als esportistes, o fins i tot més car, però és el preu per a un esport net, i els esportistes haurien de saber que quan et dediqués a això, hi ha moltes proves per enmig, un partit, unes declaracions, però els controls antidopatgetambé formen part d’això, els dos formen part de la història de l’esport.
Les entrevistes em van servir molt en aquest aspecte. Persones directament relacionades amb el Mundial, lloc de presentació del nou control al món, m’han donat les seves opinions sobre el tema, i es cert que cadascú té maneres de pensar molt diferent, però en el tema del dopatge i els controls estan tots d’acord, aquell quesigui més fiable a l’hora de detectar totes les possibles substàncies que prengui un esportista, i els especialistes han cregut que de moment, aquest és l’indicat.
Per exemple la Blanca (ballarina amateur de dansa clàssica i Mànager Planning a Media Contacts) ens deia: “L’objectiu d’aquests controls es garantir el respecte, l’excel•lència i l’amistat entre esportistes, o sigui, no perdre l’esperitancestral de l’esport. Per tant, per mi no és excessiu fer un control combinat. De fet, crec que hauria de ser obligatòria davant les grans competicions oficials per a tots els participants. Sempre d’acord amb els requisits mèdics que corresponguin.”
L’Eloi (jugador semi-professional de Bàsquet, Entrenador Personal i cap de l’ Àrea Nutrició&Salut de Lou Trainers.) no sols tenia una...