Régimen jurídico de la televisión privada

RÈGIM JURÍDIC I ESTRUCTURA DE LA TELEVISIÓ PRIVADA (278-311 + apuntes clase)

Tradicionalment la TV havia sigut considerada un servei públic essencial que havia de gestionar-se de formamonopolística per part de l’Estat. La llei 10/1988 del 3 de maig de TV privada segui reconeixent-la com un servei públic però permetia la gestió indirecta a la que podien accedir actors privats en règim deconcessió mitjançant concurs públic. Les 3 primeres concessionàries del servei públic en gestió indirecta foren A3, Canal+ i T5. L’any 2000 es van donar llicències per a emetre en digital a NET TV i VEO TV.En 2005 el es va modificar el contracte de Sogecable per a poder emetre en obert en Cuatro i la llei 10/2005, de 14 de juny, de mesures urgents per a l’empenta de la TDT, aparegué també a la graellaLaSexta. Les dues emetien tant en analògic om en digital.

Amb la llei 7/2010 del 31 de març, General de Comunicació Audiovisual el servei de comunicació audiovisual de televisió passa de ser unservei públic essencial a ser considerat com un servei d’interés general, que es presta en dret de lliure expressió, dret de comunicar i rebre idees, el dret a la participació en la vida política isocial i el dret a la LLIURE EMPRESA. Es tenen en compte tots el elements de la legislació anterior que queda derogada, sempre que no s’oposen a l’establert en aquesta llei.

La nova regulació estableixque per a accedir a prestar el servei de TV privada es necessita una llicència que dona el Govern central o autonòmic, depenent de l’àmbit de cobertura, després de convocar un concurs públic. Deuenoferir-se totes les llicències disponibles tenint en compte l’espai radioelèctric, a la vegada i si, per algun motiu, quedara lliure tan sols una llicència s’hauria de convocar un concurs en els 3mesos següents a quedar lliure. Si passen 12 mesos i no ha sigut reservada per a l’Estat ni s’ha convocat concurs, la llicència es descartarà i es deixarà fora de l’espai radioelèctric disponible. Les...