Racionalisme De Descartes

EL RACIONALISME DE DESCARTES


El racionalisme és l’actitud filosòfica del que fa del pur ús de la raó la via per arribar a les veritats fonamentals, relegant el coneixement dels sentits a unsegon pla. El racionalista s’oposa a l’empirista, que creu que el coneixement prové de l’experiència i que en particular el coneixement del món exterior prové dels sentits. Descartes és un racionalista.El criteri d’evidència

Per què sé que si penso existeixo? Perquè (diria Descartes) és una idea claríssima i absolutament evident, i el que és tan evident és inconcebible que sigui fals.Descartes generalitza aqueta resposta i converteix el sentiment d’evidència en criteri de veritat (un criteri és una regla per reconèixer la veritat, és allò que ens permet distingir el que és vertaderdel que és fals). El criteri, formulat, és que és vertader tot allò que és evident o, el que és el mateix, tot allò que és concebut de manera clara i distinta.


“Sé amb certesa que sóc una cosa quepensa; però no sé també el que és necessari per estar segur d’alguna cosa? En aquest primer coneixement meu [el cogito] no hi res més que una percepció clara i distinta del que conec, amb la qual non’hi hauria prou per assegurar-me de la seva veritat si fos possible que una cosa concebuda tan clarament i tan distintament resultés falsa. Per això em sembla poder establir des d’aquest moment, coma regla general, que són vertaderes totes les coses que concebem molt clara i distintament”.


Exemples de veritats racionals.
Seguint aquest criteri, és a dir, apel·lant simplement a la llumnatural (al que la raó li mostra com a evident), i prescindint de comprovacions empíriques, Descartes pot afirmar coses com aquestes:
• La teoria de la creació contínua.
• El caràcter dual del’ésser humà. Concep com a clarament diferents les substàncies extensa i pensant, per tant, conclou, són realitats diferents i separables.
• El fet que la substància extensa només tingui...