racionalisme descartes

El Racionalisme. Característiques generals
El Racionalisme és la teoria filosòfica que inaugura la modernitat. En certa
manera, tots els filòsofs posteriors són més o més deutors de les seves tesis.
Però d’una manera més restringida, s’anomena “racionalisme” el corrent
filosòfic del s. XVII al qual pertanyen fonamentalment Descartes, Spinoza,
Malebranche i Leibniz; tot i que la relaciód’aquest darrer autor amb el
pensament cartesià és prou ambigua.
Habitualment es tendeix a contraposar a l’empirisme que és un corrent filosòfic
fonamentalment britànic de finals s. XVII i XVIII al qual pertanyen Locke,
Berkeley i Hume.
El racionalisme es pot definir globalment com la filosofia que defensa
l’autosuficiència de la raó com font de coneixement. Segons Hegel, aquesta
autosuficiènciaes pot entendre de dues maneres:
1.-Negativament: És l’afirmació que l’exercici de la raó no pot veure’s limitat
per cap instància superior (ni per la religió, ni per la tradició, ni per l’autoritat
política,...etc.). Significa un trencament radical amb la concepció filosòfica
medieval que subordinava la raó a la fe.
2.- Positivament: El racionalisme diu que a la raó –i només a ella– lipertoca
jutjar sobre la veritat. La raó és autònoma i autosuficient. Tota veritat ha de
ser racional. Només la raó pot donar-se lleis a sí mateixa.
Més concretament, "racionalista" és el filòsof que defensa sis tesis bàsiques:
1.- Confiança en la raó:
És un element bàsic que el racionalisme recull de l’herència cultural del
Renaixement. Després d’un període medieval en què la raó es va subordinara la fe, el Renaixement va defensar l’autonomia de la raó, per sobre de la
tradició religiosa. La raó té un caire objectiu, universal i necessari, que la fe i la
tradició no tenen. La raó és el fonament també de la ciència i és l’instrument a
partir del qual l’home pot dominar el món.
2.- Minusvaloració del coneixement sensible:
Aquesta qüestió enceta la polèmica entre racionalisme iempirisme. Els
racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar (donar informació
falsa, p. ex. els miratges). La sensibilitat no té el caire universal i necessari de
la raó i, per tant, no és una bona guia de l’acció humana.

 
La polèmica entre Racionalisme i Empirisme arranca del fet que per els
empiristes britànics la sensibilitat (experiència sensible) està en la base de la
raómentre que pels racionalistes la raó humana és autosuficient.
3.- L’innatisme:
És l’afirmació segons la qual en la raó humana hi ha idees innates, que neixen
i es desenvolupen amb nosaltres. Són universals (les tenim tots els humans –
sempre i ja) i són el fonament de qualsevol raonament.
Plató ja havia defensat que en l’ànima hi ha un coneixement innat de les Idees.
Descartes segueix latradició de Plató i Sant Agustí (a través de Sant Anselm) i
considera que les idees Innates són evidents per si mateixes.
Les idees innates centrals per a Descartes són:

1

 
Jo penso = Jo existeixo
Idea de Déu
Idea del Món
L’existència d’idees innates un tema polèmic perquè els empiristes les neguen
radicalment. Segons l’empirisme no tenim idees innates sinó que la ment és
una Tabularasa [llenç en blanc]. Això vol dir que quan naixem, naixem en
blanc, la ment és com un quadre en blanc o una capsa buida que es va omplint
a còpia d’experiències. És l’experiència l’únic instrument de coneixement.
Mentre les idees innates dels racionalistes són iguals en tothom, l’experiència
és particular i subjectiva. Per això hom diu que el racionalisme tendeix al
dogmatisme i l’empirisme(sobretot Hume) tendeix a l’escepticisme.

4.- La matemàtica com a model de ciència:
La matemàtica ja havia estat proposada per Plató, com a ciència model,
perquè és l’única que té com a guia la demostració i només accepta veritats
universals i calculables. Al diàleg Teetet, (190 b-c) Sòcrates diu que ni tan
sols en somnis ningú gosaria afirmar que el parell és imparell. La matemàtica
té...