Ramon Llull. (Nota 8.80)

1_

Ramon Llull fou una figura universal de la cultura catalana.
Segons alguns personatges, Llull va ser el primer filòsof
cristià, i el primer místic hispànic. A més de ser el primer en
escriure poemes en prosa, i el primer en escriure sobre
la teologia, la filosofia i la ciència. Tot i això i a falta
d'un certificat que acredités la seva qualitat de mestre, Llull
presenta lail·luminació de Randa com un fet més important
que qualsevol doctorat a París. Els seus seguidors el
l'anomenaven; doctor iluminatus, (doctor il·luminat)
Va ser el creador del català literari, o com alguns el
descriuen; el pare de la llengua catalana.
Entre d'altres, fou també, missioner i apologista cristià, però
una vegada mort, el varen proclamar alquimista i cabaler.
El Llibre de Contemplació va serla seva obra mestra i també
la més llarga. Les 300 obres posteriors, varen ser un
desenvolupament de la primera, una veritable obra luviana.
Dues d'aquestes obres narratives, van ser les més extenses.
Una era Blanquerna, que narrava els seus successius triomfs,
i l'altre era El llibre de les meravelles, que narrava els
diferents ensurts soferts durant la vida del protagonista, Fèlix.L'autor definia "meravelles" com a sorpresa, i aquestes
sorpreses son els ensurts anteriorment esmentats.
El més curiós de les seves obres es que eren com
una il·lustració de la seva experiència personal. Dic curiós ja
que els escriptors medievals de l'època, no solien escriure
sobre ells mateixos.
Ramon Llull tenia uns objectius concrets. Un d'ells era
la conversió de l'Islam. Aquesta conversióla volia dur a terme
mitjançant el seu "Art" a través de les escoles missioneres,
primer a Miramar i després en altres llocs. Per a fer
això necessitava el recolzament del Papat i de la Monarquia, a
part dels diners i les diverses autoritzacions que calien.
Llull creia poder resoldre tots els problemes imaginaris de la
gent gràcies a l'acció, fent que la gent faci ús de la seva
capacitatnatural de pensar. Segons ell, els homes no sabien
ni entendre ni estimar.

2_

-L'autor principal de l'obra Tirant lo blanc
fou Joanot Martorell, però a causa de la seva mort, no la va
poder acabar i fou Martí Joan de Galvà el que l'acabà.
-De personatges a l'obra ni surten molts, comencem pels més
destacats:
Tirant: És el protagonista principal, és una persona valenta,
amable ieducada.
Diafebus: És el cosí de tirant.
Carmesina: Una dama de gran bellesa que enamora a Tirant.
Plaerdemavida: Amiga i donzella de Carmesina.
-Després hi apareixen personatges secundaris com:
Guillem de Varoic: Un antic cavaller que decideix deixar la
vida de les armes i emprendre un viatge a Terra Santa.
La comtessa: Dona de Guillem de Varoic, la qual pensava que
aquest estava mort.
Elsenyor Muntalt: Arrogant i molt orgullos, quan va preferir
morir ans que demanar perdó a Tirant.
La bella Agnès: Filla del duc de Berrí, és una dama bella,
gentil i generosa, tal i com explica Diafebus a la pàgina 74.
Senyor de Vilesermes: un cavaller francès,valent i segur d' ell
mateix que lluita contra Tirant i mor.
Jerusalem: Un rei d'armes que aconsella Tirant per la lletra
que li dona elsenyor de Vilesermes i fa d'intermediari per
respondre-li la lletra. Un home savi i honrat.
Claros de Clarença: Un altre rei d'armes que fa de jutge en el
combat de Tirant i el senyor de Vilesermes.
Princep de Gal·les: Cavaller que lluita sense armes contra
Tirant i perd.
Els reis de Frígia i Polònia i els ducs de Baviera i Borgonya:
Cavallers que Tirant mata en un combat.
Kirieleison deMuntalbà: Vassall del rei Frígia, que vol venjarlo però mort d'un atac.
Tomas de Muntalbà: (germà de Kirieleison)
Madresilva: una donzella
Cavallers del regne triats per l'ordre de la
Garrotera: Príncep de Gales, duc de Betafort, duc
de Lenacastre, ducd'Atzètera, marquès de Sófolc, marquès de
Sant Jordi, marquès de Bellpuig, Joan de Varoic, el gran
Conestable, comte de Salasberi, comte...