Ramon Llull

4. ELS ORÍGENS DE LA PROSA. RAMON LLULL


1. Introducció

Ramon Llull va ser una figura excepcional en tots els sentits, i no tan sols pel que fa al panorama de la literatura catalana, també en el context del pensament occidental del XIII. N'hi ha prou de repassar-ne la biografia per adonar-se de la magnitud de la seua figura i l'abast de la seua obra: va viure prop de 80 anys, no va tenirun lloc de residència estable, va renunciar a tots els seus béns materials, va viatjar per tot el món conegut, va discutir amb els savis més eminents de l'època, va relacionar-se amb papes i reis i va dedicar-se amb passió a la predicació, sobretot al nord d'Àfrica; i va escriure 243 obres, deixant de banda les que no ens han arribat.


2. Biografia

Va nàixer a Palma de Mallorca el 1232,quan l'ocupació de les tropes de Jaume I era encara recent. De família noble barcelonina, formava part de l'elit dirigent.

Coneixem la seua biografia gràcies a
al·lusions biogràfiques dins la seua obra
l'obra Vida Coetània, dictada per l'autor a la vellesa
notícies contingudes en documents de l'època que proven la transcendència de Llull en la societat del seu temps.

Tres etapes:
Etapacortesana: fins als 30 anys
Educació pròpia d'un futur cavaller i cortesà. Càrrec palatí: preceptor i majordom del futur Jaume II de Mallorca. Es casa i té dos fills. Conrea la poesia trobadoresca.
Canvi i etapa de formació: Il·luminació de Randa
Profunda crisi espiritual, produïda per diverses visions de Crist crucificat mentre escriu un poema d'amor (Vida coetània) = conversió que transformael frívol cavaller cortesà en un dels savis més grans de l'Europa del XIII. Ven les seues possessions i trenca amb els vincles familiars.
Pelegrina a Compostel·la i a Rocamador (França), a peu i captant. De retorn, dedica 9 anys a l'estudi i a la reflexió: aprèn àrab amb un esclau i estudia sobretot llatí1. Al final d'aquest període, mentre fa vida contemplativa al puig de Randa, comença aconcebre la seua Art, com una revelació de Déu.
Triple programa que s'havia proposat:
* conversió dels infidels a través d'un sistema filosòfic –basat en la raó-- que ell anomenava l'Art
* confecció de llibres per combatre els errors contraris a la religió
* fundació de monestirs on ensenyar llengües a futurs missioners
Màxima producció: últims 40 anys
Viatja a Montpeller i aParís, on els teòlegs no accepten la seua Art. La reforma i viatja per Europa i fins a Tunis, on prova de dialogar amb intel·lectuals musulmans, però acaba

sent expulsat. Contínuament renova l'exposició del seu pensament per fer-se comprensible.
Als 84 anys arriba moribund a Mallorca. Hi ha la llegenda (potser veritat) que fou lapidat a Bugia. Està enterrat a l'església dels franciscans dela ciutat de Mallorca.


3. Obra

Va escriure en 4 llengües:
provençal catalanitzat: poesia de tipus trobadoresc
àrab: per ser entès pels infidels
llatí: per fer-se escoltar als centres culturals d'Europa
català: per fer-se entendre per la seua gent.

La intenció perquè nós aquesta amança posem en vulgar és per tal que els hòmens, que no saben llatí puguen tenir art i doctrina quansàpiguen lligar llur voluntat a amar amb bona amor, i encara, quan sàpiguen tenir ciència per a conèixer veritat; i encara, per això posem en vulgar,, perquè els hòmens que saben llatí sàpiguen davallar a parlar bellament en vulgar usant de vocables d'aquesta art, car hi ha molts hòmens que de la ciència en llatí no saben transportar a vulgar per falta de vocables, els quals per aquesta artpodran tindre.
(Art amativa)


3.1. Les idees estètiques

Per a Llull, la finalitat del discurs és convèncer la gent,
Creu que la bellesa està en el significat de les paraules (= la paraula més bella és Jesucrist):
* contra el barroquisme de certs trobadors, dóna més valor al contingut que a les rimes difícils
* la bellesa del discurs s'obté per acumulació de significats...