Ramon Llull

RAMON LLULL

BIOGRAFIA
Palma de Mallorca, 1232-1316. Filòsof, teòleg, novel·lista i poeta. Fill d'una família possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arribà a Mallorca amb l'host del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illa en el període immediatament posterior a la conquesta, estigué vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial. Dels seus anys com a cortesà en sabempoca cosa: es casà, tingué dos fills, i portà un ritme de vida adequat al seu estament. Però als trenta-un anys va viure una experiència trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva vida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.

D'acord amb el testimoni de la Vida coetània (autobiografia dictada per Llull en els darrers anys de la sevaexistència a uns cartoixans de París), a partir d'aquesta experiència s'inicia una nova vida per al convers, el qual abandonarà la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei a Déu. No ho farà, però, ingressant en cap orde religiosa, sinó a través d'una activitat frenètica que es resumeix en tres objectius: predicació als infidels fins arribar al martiri, escriptura d'unllibre contra els errors d'aquests infidels (Llull deia que havia de ser «el millor llibre del món») i creació d'escoles-monestirs on s'ensenyés l'àrab i altres llengües orientals per a instrucció de missioners. En definitiva, l'obsessió dominant en Llull fins al darrer moment de la seva llarga vida serà la conversió dels musulmans, dels jueus i d'altres infidels (especialment dels tàrtars) a la fecristiana.

Mancat d'una formació adient per a la tasca que s'havia imposat, comença l'any 1265 un període d'aprenentatge autodidacta a l'illa de Mallorca, que inclou l'estudi de la llengua aràbiga, i que culminarà nou anys després, el 1274, amb l'escriptura del primer gran monument de la literatura catalana: el vast Llibre de contemplació en Déu (1273-1274).
En tota la seva producció hi hados vessants indissociables l'un de l'altre: la literària i la doctrinal. De fet, el que avui coneixem com a «literatura» no era per a Llull sinó un vehicle d'expressió subordinat a un contingut missional i apologètic que ocupa el lloc central en els seus interessos.
Llull és conscient, a força de decepcions, que els interessos reals dels seus contemporanis es troben molt allunyats de lesseves propostes sovint qualificades com a utòpiques. La seva lírica destaca així, en un panorama dominat per la reiteració sovint buida dels tòpics de l'amor cortès, pel seu to personal, sincer i commovedor.
L'originalitat del seu pensament i la qualitat sense parió de la seva literatura han fet de Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del món.

Des dela seva mort va tenir seguidors més enllà de les nostres fronteres: no sols a França, Castella, Itàlia o centreeuropa, sinó fins i tot a Rússia, on hi havia una escola lul·lística al segle XVIII (lul·lisme). El seu pensament va influir en figures com Giordano Bruno o Leibniz, i la seva literatura és encara un model estilístic i una font d'inspiració per a molts autors catalans del present.CONTEXT EN EL QUAL VA VIURE
Va viure en un context històric marcat per l'expansió de la Corona catalanoaragonesa. Aquest fet comportà una situació, marcadament diglòssica, de contacte entre llengües (català, llatí, àrab i occità).
Segle XIII: diglòssia per a àmbits d'us |
:: Català: utilitzat en els intercanvis orals. :: Llatí: utilitzat en làmbit religiós i en l'alta cultura. :: Occità:utilitzat en la poesia de temàtica trobadoresca. :: Àrab: llengua pròpia dels infidels. |
|
Context Social que va viure va ser una època teocèntrica, sofrint el medievalisme i en plenes guerres de conquesta. Apareix la classe burgesa i es formen les primeres ciutats. També apareixen noves institucions com les Corts als regnes peninsulars.
PROBLEMES ENTRE RAÓ I FÉ
Una de les idees claus del...